L’editorial Martínez Roca, sota el segell Besties Books acaba de publicar ‘El lobo y la serpiente’, la primera, exitosa i sorprenent novel·la de Rebecca Robinson, una graduada en Ciències Polítiques, que ha treballat d’editora, de professora i a qui li agrada cuinar i caminar i que ha aconseguit sorprendre amb aquesta història de romantasy que trenca esquemes, que va més enllà dels convencionalismes i que, quan tot just comença l’èxit a casa nostra ja té enllestit el segon lliurament de la trilogia, ‘The wicked and the damned’.
Els dos protagonistes són Vaasa Kozár, convençuda que la màgia que va acabar amb la seva mare també la persegueix, accepta el desig del seu germà de casar-la contra la seva voluntat amb Reid de Mireh, que busca una excusa per envair el seu regne. Amb aquesta premissa inicial, Robinson podria haver escollit la via més habitual del gènere i optar per l’amor a més o menys primera vista amb tots els petits o grans entrebancs que s’hi vulguin posar pel mig però, per contra, opta per un camí més complex i menys transitat, el de jugar amb les estratègies del poder, els equilibris de govern, els pactes no sempre desitjats i la necessitat d’esperar a que les condicions siguin favorables.
D’aquesta manera la política acaba agafant més protagonisme que la passió que es podria esperar, que queda supeditada en certa manera als interessos de control i de domin i que ho acaba convertint tot en una mena de thriller medieval amb ingredients afegits com la màgia o les forces malignes. Rebecca Robinson domina els tempos i els recargola al servei de la història que vol explicar i que fuig de les imminències, de la velocitat i de la precipitació. Primer cal assegurar tot el que necessita, una base, uns fonaments, una solidesa argumental que li permeti actuar com a punt de partida de totes les trames i de totes les situacions que vindran a continuació.
És obvi que no renuncia als codis i que hi ha odi que pot desembocar en amor, però la sorpresa és que aquest amor sorgeix quasi com una conseqüència de tot el que ha calgut fer abans, no com un bolet que neix sense explicacions ni arguments i, a més, la història va creixent en ritme i en emocions més enllà del que s’espera, cosa que s’agraeix més que no pas trobar-se una altra història típica i tòpica. A ‘El Lobo y la serpiente’ res és superflu ni entrat amb calçador. Tot té un motiu i tot sorgeix d’aquest encofrat sòlid que l’autora s’ha entretingut a organitzar prèviament mentre situa els personatges. Segur que ja hi ha moltes lectores que esperen amb ànsia el segon lliurament.