Abans de res, vull donar-vos les gràcies per les respostes que he rebut arran de les meves 400 recomanacions musicals. La reciprocitat em fa sentir més agraït i més feliç. Han estat un estímul enorme i m’encoratgen a continuar fent-ne moltes més. Aquestes mostres de suport també m’ajuden a avançar en alguns projectes que tenia pendents: des de la festa que tinc compromesa a Valls fins al llibre que recollirà una selecció de textos i que espero poder publicar per Sant Jordi. Us en podré donar més detalls ben aviat.
Mentrestant, m’ocupo de la recomanació d’aquesta setmana. Us presento James Yorkston, cantautor escocès originari de Fife i figura destacada de l’escena del folk contemporani. Abans de consolidar-se en aquest gènere, va iniciar la seva trajectòria en el món del punk amb la banda Huckleberry. La seva direcció musical va canviar quan va entrar en contacte amb referents del folk com Bert Jansch i John Martyn, influències que el van portar cap a l’univers d’aquest estil musical.
Al llarg de la seva carrera, ha combinat els projectes en solitari amb la participació en la banda The Athletes, formant part del col·lectiu Fence, una aliança de músics escocesos dedicada a promoure el folk. Les seves cançons acostumen a tenir un element narratiu i es desenvolupen com a relats curts interconnectats, plens de contingut aparentment autobiogràfic.
Durant la dècada del 2010, Yorkston va ampliar horitzons i es va endinsar en projectes més experimentals i compartits, com la trilogia d’àlbums amb Jon Thorne i Suhail Yusuf Khan. També va explorar nous terrenys creatius amb la publicació d’alguns llibres.
Aquesta trajectòria fructífera i col·laborativa ajuda a comprendre millor l’esperit que impregna un dels seus treballs més singulars, ‘The Wide, Wide River’ (2021), que avui us recomano. El disc, de vuit cançons, va ser enregistrat a Suècia en només tres dies, amb The Second Hand Orchestra, el projecte del productor suec Karl-Jonas Winqvist. És el resultat de la relació espontània i la bona sintonia entre ells, amb una instrumentació mínima i improvisada.
Musicalment, el disc desafia les etiquetes. Les seves cançons evoquen amors passats, el pas del temps i amics que ja no hi són, i rep influències musicals tan diverses com Neil Young o Belle and Sebastian. Amb ‘The Wide, Wide River’, Yorkston mostra com la simplicitat i l’espontaneïtat poden generar un treball sòlid i profundament humà.
Per al vídeo he triat la cançó «There Is No Upside», en la qual Ulrika Gyllenberg es llueix amb el violí. Espero que us agradi i us animi a descobrir la resta de l’àlbum.