Cada 25 de novembre partits polítics, empreses i entitats s’afanyen a fer declaracions, minuts de silencis o resums estadístics sobre violències masclistes. Però limitar-ho a això seria un error. Per al moviment feminista i els centenars de milers de persones que pateixen violències masclistes, aquesta data és molt més que un acte simbòlic: és un espai de comunitat i de resistència que ens ha ajudat a sortir de l’aïllament, a mirar-nos, a reconèixer-nos i a entendre que no estem soles. A trencar silencis i opressions.
Els quinze feminicidis que hi ha hagut enguany als Països Catalans i els milers d’arreu del món ens recorden que el patriarcat persisteix. Com també ens ho recorden les xifres que indiquen que les agressions sexuals són els delictes que més augmenten al nostre país. I sí, les dades indiquen que la majoria dels delictes sexuals a l’Estat espanyol els cometen homes nascuts aquí. Per tant, transmetem un missatge clar: el feminisme no serà mai una eina que justifiqui el racisme, controli fronteres o justifiqui formes d’exclusió. O dit d’una altra manera; el feminisme serà antiracista o no serà.
Cal continuar reivindicant el 25-N, perquè avui dia persisteixen moltes de les formes d’opressió i de violència que denunciem. Perquè violència també és no tenir accés als drets bàsics, com ara a l’habitatge, a la feina, als serveis públics i al padró. Perquè no acceptarem ser jutjades per voler viure la nostra vida i la nostra sexualitat lliurement. I perquè no ens sotmetrem als qui ens volen domesticades i tancades a les cuines, coartades de tot desig que no sigui el seu. I és per això que el feminisme no ha arribat massa lluny. Per això sortirem als carrers: perquè lluitem per garantir drets per a totes, per assolir vides dignes per a totes, vides lliures de violència.
Aquest 25-N sortirem a manifestar-nos i recordarem dones com Lucrecia Pérez, Samba Martine, Marielle Franco o Berta Cáceres, víctimes de la intersecció entre masclisme, racisme i desigualtat. Els seus noms ens recorden que la lluita feminista és també una lluita contra totes les opressions que s’entrecreuen.
Ens volen dividides, però sabem que la força del feminisme rau en la seva pluralitat. Cuidar-nos és una forma de lluita; organitzar-nos, una forma d’amor col·lectiu. Per això continuarem reclamant la derogació de la Llei d’estrangeria, el tancament dels CIE i l’avortament lliure i garantit, així com els drets de les treballadores més precaritzades.
Ens veiem aquet dimarts, a dos quarts de 7 de la tarda, al Mercat del Carrilet de Reus. Visca la lluita feminista.