Nom i cognoms.
Albert Arnavat Carballido.
Data i lloc de naixement.
Reus, 5 de novembre de 1961.
Com vas arribar al món editorial?
Per una banda, per una doble tradició familiar. El meu oncle patern, Josep Maria Arnavat Vilaró, va ser el primer a publicar un llibre en català al Reus de la postguerra, sota la dictadura franquista, el 1946. I el meu germà gran, el Claudi, va ser impulsor dels primers periòdics en català a la ciutat en el mateix període: el setmanari Mestral (1978-1979), i el Reus Diari (1986). I amb la participació del més jove, el Xavier, van tirar endavant les primeres revistes comercials il·lustrades i magníficament dissenyades de l’època, com ZonaMetropolitana (1991-1992).
I, per altra banda, pels propis interessos artístics… Sota l’estètica post punk, la més trencadora d’aquella l’època memorable que van ser els anys 80, vaig editar els fanzines Atack (1982) I el premonitori Biolència Gratuïta (1983), en un món on ens crèiem que tot era possible… I així em vaig enganxar al món editorial.
Quin va ser el teu primer llibre?
Es titulava ‘Classe contra classe. El conflicte social del 1915 a Reus’. I va ser publicat per les Edicions del Centre de Lectura de Reus, i ja en vaig fer també el disseny.
Com va sorgir la idea d’escriure’l?
Era el resultat de la publicació de la meva tesina de llicenciatura, de la carrera d’Història a la Universitat de Barcelona a Tarragona, que va guanyar el Premi Pedrol Rius, per a monografies històriques, del 1985.
Va ser complicat publicar-lo?
De fet, gens. Va ser un plaer, ja que també en vaig poder fer el disseny gràfic, en ser-me encarregat el de les Edicions del Centre de Lectura.
Quin és el moment més feliç que has viscut com a escriptor?
Potser, precisament la publicació d’aquest primer llibre premiat, amb 24 anys.
On t’agradaria arribar?
On soc.
Creus que podries definir el teu estil literari?
Rigor històric i importància fonamental del material gràfic.
Quin és el teu procés d’escriptura?
Recerca-anàlisi-escriptura-compaginació-disseny-publicació.
Tens alguna mania/costum especial a l’hora d’escriure?
M’agrada revisar el producte final diverses vegades abans de donar-lo per bo i publicar-lo.
Tens algun repte literari que encara no hagis assolit?
Vendre més de 10.000 exemplars d’un llibre.
Quants llibres has publicat?
N’he perdut el compte, però més d’una cinquantena.
Tens algun escriptor clàssic de referència?
El Gabriel García Marquez de ‘100 años de soledad’…, si és que ja es pot considerar clàssic.
I algun de contemporani?
Els del Beat Generation, Kerouac, Ginsberg, Burroughs…
El millor avantatge de la teva feina?
Que, combinada amb la docència i recerca universitària, et permet treballar en allò que més m’agrada.
El pitjor inconvenient?
Pot ser que, en els moments de més concentració, et desconnecta de l’entorn.
Quin llibre t’hauria agradat escriure?
Alguna de les grans novel·les històriques de la literatura universal.
Quin és el llibre que més t’ha agradat escriure?
‘Kif y orientalismo: el cannabis y los viajeros y artistas españoles en Marruecos. 1803-1912’ (2024). Va ser un autèntic plaer, dilatat en el temps, el procés de recerca i d’acumulació d’informació, per finalment donar-li la forma de llibre de gran format profusament il·lustrat.
Quin llibre estàs llegint?
Uns de targetes postals sudamericanes, preparant el meu pròxim llibre sobre ‘Las primeras Targetas Postales en la República del Ecuador (1896-1915)’.
Llegeixes quan estàs escrivint?
Sí, sempre. És part del treball de recerca.
Recomana un llibre.
‘1984’, de George Orwell.
Recomana un llibre teu.
‘Kif y orientalismo: el cannabis y los viajeros y artistas españoles en Marruecos. 1803-1912’ (2024), publicat per l’Editorial Técnica del Norte.
Quin llibre no escriuries mai?
Un llibre d’autoajuda…he!, he!, he!.
Quin és el llibre de més èxit que has publicat?
Si entenem l’èxit com a nombre de vendes, potser el de ‘Postals de Reus (1895-1939)’ i ‘1.000 Imatges de la Història de Reus’ (2011) dels que, tot i ser de gran format, es va esgotar la tirada de 2.000 exemplars amb força rapidesa. I si ens referim a repercussió social, potser el d»Història Gràfica del Reus Contemporani (1986 i 1987)’ i el de ‘Reus 1900, segona ciutat de Catalunya’, un llibre-catàleg de l’exposició amb més èxit i visitants de la història de la ciutat.
Quin és l’últim llibre que has publicat?
‘El Oriente humeante. El consumo de opio y cannabis en las revistas ilustradas españolas (1836–1909)’ (2025).
Què en destacaries?
És una obra que explica un fenomen cultural gens explorat: la presència, representació i simbolisme de les drogues orientals a la premsa gràfica espanyola del segle XIX i primers anys del XX.
Hi ha alguna anècdota que recordis de la teva vida editorial?
Algunes aventures arriscades fent treball de camp sobre el cànnabis, al Marroc i a Algèria.
Pots avançar alguna dada del llibre que estàs escrivint ara?
Estic acabant el llibre ‘El legado de los inmigrantes catalanes en Ecuador. Siglos XVI-XXI’, una monumental obra de quasi 600 pàgines, on es descobriran personatges catalans realment interessants que van fer la seva vida a aquesta República sudamericana. I sí, hi he trobat alguns reusencs que van deixar una important empremta al país. En unes setmanes sortirà publicat.