Improvisar és necessari, però planificar és imprescindible. Ho és en l’àmbit personal i també en el comunitari. Per això la presentació fa uns dies de les primeres accions emmarcades en l’Estratègia de Projecció de Ciutat és una mostra més que és possible que l’administració, en aquest cas l’ajuntament, trenqui rutines i burocràcia i encari el futur amb intenció, visió i ambició. La ciutat tindrà ara un dossier, un vídeo i una web de presentació de les seves capacitats i potencialitats amb l’objectiu d’esdevenir un pol d’atracció del sud de Catalunya. Els promotors, fonamentalment la regidoria de Projecció de Ciutat, han alineat altres regidories en una aposta conjunta que neix del reconeixement que si vols peix t’has de mullar el cul. Vendre Reus per convertir definitivament, com manifesta l’eslògan institucional, en una ciutat per visitar, viure i invertir.
Més d’una vegada s’ha escoltat pels passadissos municipals que cal agafar la maleta i sortir al món a promocionar la ciutat. Aquesta actitud no és nova i el caràcter emprenedor i comercial ha deixat proves d’èxit des del segle XVIII. La indústria tèxtil, l’aiguardent, l’avicultura i els fruits secs, el comerç, els serveis i d’altres sectors econòmics han anat marcant la història socioeconòmica de Reus. Amb casos d’èxit espatarrant i alguna caiguda a l’infern. De tot se n’aprèn.
Ara estem en una nova etapa marcada per les tendències globalitzadores i tecnològiques del segle XXI i la ciutat, que encara batega amb força, ha de triar nous camins. I des del 2014, el Clúster TIC Catalunya Sud, amb seu a Reus ha sabut captar i coordinar més de 80 empreses tecnològiques situades al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Un sector que genera 17.000 llocs de treball i factura 1.650 MEUR, segons dades dels promotors. Probablement, un exemple paradigmàtic de com servir amb generositat al territori des d’una ciutat concreta, però fugint de la faixa dels límits municipals.
L’Estratègia de Projecció de Ciutat es pot convertir en la línia mestra per transformar novament Reus en una ciutat d’oportunitats com ho ha estat en altres èpoques passades. Les noves tecnologies són un ingredient, però n’hi ha molts altres que es poden potenciar atenent la situació estratègica de Reus en el corredor del Mediterrani. La capacitat de diagnosi de l’ajuntament per definir i conjuntar els recursos públics i privats serà la columna vertebral.
Des del govern municipal s’aposta per quatre eixos que poden ajudar a crear un cos potent: promoció i atracció d’inversions, cooperació i gestió compartida, anàlisi de l’impacte territorial i creació d’un centre d’innovació urbana. La partitura necessita bons intèrprets i una direcció adequada. L’estratègia requereix planificació i, amb matisos, però aquesta nova aposta beu molt del procés Reus Horitzó 32 que va impulsar el mateix ajuntament l’any 2021. Els documents resultants encara els podeu recuperar a la xarxa i, revisats, aporten dades vigents i útils. Va ser el resultat d’un llarg procés de participació del que s’anomenava Fòrum Ciutadà amb una amplíssima implicació de persones a títol professional i també personal que van ajudar a definir fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats. Estic convençut que els impulsors de l’actual l’Estratègia de Projecció ho tenen ben present.
Reus va ser la segona ciutat de Catalunya del 1857 fins al 1910. Ara toca treballar per tornar a excel·lir, no tant en el nombre d’habitants, com en la qualitat dels serveis públics i privats que facin més atractiu venir a la ciutat, i el que encara em sembla més necessari, que ningú es vegi obligat a marxar. Fa uns dies La Vanguardia publicava unes dades de l’Agència Tributària que apuntaven que l’any passat 4.369 persones van marxar de l’Àrea Metropolitana per venir cap a la de Tarragona, més de les que van triar Girona o Lleida. La causa principal és el preu prohibitiu de l’habitatge que condiciona qualsevol projecte de vida.
Reus ha de ser una ciutat d’oportunitats per a tothom. Per això potser s’hauria de definir una política d’habitatge amb acords intel·ligents amb constructors, promotors i la Generalitat. I no parlo del compte gotes que ja vivim, sinó d’una aposta valenta i contundent. Sense habitatge suficient i assequible costarà que uns vinguin i d’altres no marxin. I quan una empresa gran valora fer inversions també pensa en la capacitat dels nous territoris en garantir les condicions de vida competitives: habitatge, educació, sanitat.