L’economista riudomenc Modest Guinjoan va presentar aquest passat dilluns el seu nou llibre ‘Créixer i progressar’ a El Círcol, una obra que analitza de manera crítica un dels grans dilemes del moment: la priorització del creixement quantitatiu per damunt de la qualitat de vida i del benestar social. Segons l’autor, el model econòmic català ha apostat massa per “créixer en volum” i massa poc per “créixer en qualitat”.
Guinjoan va alertar que, en les darreres dècades, “a l’economia catalana s’ha primat la quantitat per sobre de la qualitat”. Tot i la creació de milers de llocs de treball, aquests “són sovint de salaris baixos i de baix valor afegit”. L’economista assenyala que l’economia ha crescut de manera notable, però sense que això es reflecteixi en la millora del nivell de vida: “El PIB per habitant està pràcticament estancat. Per això, val la pena créixer així?”
L’autor també lamenta la pèrdua continuada de pes del sector industrial, que considera essencial per al progrés econòmic. “El motor econòmic que era la indústria ha perdut pistonada i no para de perdre pes relatiu”, va afirmar. Segons Guinjoan, és precisament en aquest sector on es concentren els nivells de productivitat més alts i on Catalunya podria créixer “en el bon sentit”. “Hem crescut, però sense progressar”, va resumir.
Un altre dels elements analitzats al llibre és la massificació turística, especialment al Baix Camp, Barcelona o Lloret. Guinjoan considera que el turisme de masses ha estat un dels motors del creixement de quantitat, però amb poc retorn per a la població local: “Paga salaris baixos i genera externalitats negatives”. A més, alerta del consum intensiu del litoral “de sud a nord del país”.
Guinjoan també va posar el focus en les disfuncions del mercat laboral. Segons ell, Catalunya presenta “paradoxes preocupants per a qualsevol país desenvolupat”: elevades taxes d’atur convivint amb empreses que no troben personal qualificat, especialment en l’àmbit de la Formació Professional. A això s’hi suma l’“exportació de talent”, amb persones altament formades que marxen a l’estranger buscant salaris més competitius.
L’acte va ser presentat per l’economista reusenc Jordi Malapeira, que va moderar un debat viu entre els assistents sobre la trajectòria i el futur econòmic i social de Catalunya.