Aquesta tarda de dijous, s’ha col·locat una nova llamborda Stolpersteine a Reus, en aquest cas, en record a Pere Casas Salvadó (1910), exiliat i deportat a Mauthausen l’any 1941, on va ser assassinat el 6 d’octubre de 1942. En primer lloc, s’ha celebrat un acte a l’Arxiu Municipal i tot seguit, s’ha instal·lat la llamborda al carrer del Dr. Robert, 8, lloc on vivia l’any 1936, abans de marxar a l’exili.
L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, instal·larà aquest mes de desembre tres llambordes més en record de Josep Miquel Grant, Joan Moncusí Pellicé i Marià Marimon Estrems, les darreres de les onze previstes per aquest any 2025.
Josep Miquel Grant (1917), exiliat i deportat a Mauthausen l’any 1941, d’on va ser alliberat l’any 1945. L’acte en la seva memòria tindrà lloc el dimarts 9 de desembre a dos quarts de 5 de la tarda al carrer de Sant Tomàs, 32.
El dimecres 10 de desembre, a les 5 de la tarda, a l’Arxiu Municipal tindrà lloc l’acte de memòria de Joan Moncusí Pellicé i Marià Marimon Estrems. Tot seguit, es col·locaran les seves llambordes. Moncusí (1905), exiliat i deportat a Mauthausen, on va ser assassinat, a Gusen, el 9 de novembre de 1941. La seva llamborda s’instal·larà al carrer de Misericòrdia, 44. Marià Marimon Estrems (1914), exiliat i deportat l’any 1941 a Mauthausen, d’on va ser alliberat l’any 1945. La llamborda en el seu record es col·locarà al carrer de Sant Miquel, 20.
Els actes de col·locació de les Stolpersteine compten, a més de la participació institucional, amb la presència de familiars dels deportats (si han estat localitzats), dels alumnes d’instituts de la ciutat -en representació del jovent– i d’entitats que hi donen suport, com ara Cultura i Solidaritat.
El projecte Stolpersteine, iniciativa impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a través de Memorial Democràtic, és liderat a Reus, per l’Arxiu Municipal. Les Stolpersteine són llambordes quadrades (10 x 10 cm) on es graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de les que van morir als camps com de les que van ser alliberades. Se solen col·locar davant l’últim domicili conegut del deportat per recordar que aquesta persona tenia un vincle amb la ciutat, el barri, els veïns… Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.
L’Arxiu Municipal de Reus està duent a terme diversos projectes de memòria històrica, entre els quals destaca el de recuperar la memòria d’aquelles persones de Reus deportades als camps de concentració nazi. Amb l’ajuda de l’historiador reusenc Joan Navais, s’ha aconseguit localitzar 36 reusencs –siguin nascuts o veïns de la ciutat- que van patir la deportació i l’horror dels camps de concentració i extermini.
Després d’un procés de documentació de cada una d’aquestes persones, l’any 2023 es van col·locar dotze llambordes, aquest any 2025 se n’hauran instal·lat onze més i el proper any 2026 es preveu col·locar la resta.