El 9 de març del 2020, cinc dies abans del confinament, Laura Recasens-Salvadó impulsava Heroïnes Anònimes. Volia trencar amb el relat del 8-M centrat només en grans referents: «El dia 8 de març tot és lila, ple de dones referents… però això em feia trontollar». Per això va decidir retratar dones quotidianes: «Cada dia pujaria la història de vida d’una dona anònima que em trobés pel carrer». El confinament ho va capgirar tot, però el projecte va créixer igualment fins a reunir més de 400 històries.
En aquestes converses va detectar un patró: gairebé totes les dones havien patit violència masclista i també molta soledat. Això la va portar a contactar amb Veïnes per Veïnes, que acompanya dones en processos de violència: «Què us sembla si ho portem cap aquí, cap al Camp de Tarragona?». Amb un any de feina conjunta, van aconseguir implementar el model al territori i crear una xarxa potent de voluntàries.
A partir d’aquest diagnòstic emocional i social, Laura es va posar en contacte amb Èlia i l’equip del projecte barceloní Veïnes per Veïnes, una iniciativa amb més de 15 anys d’experiència en l’acompanyament comunitari de dones en processos de violència masclista. L’objectiu era portar el model al Camp de Tarragona.
Durant un any, Heroïnes Anònimes i el projecte original van treballar plegats per sembrar la confiança necessària entre serveis socials, voluntàries i usuàries. La desconfiança inicial, lògica quan es tracta de col·lectius vulnerabilitzats i d’espais institucionals, es va transformar progressivament en una xarxa sòlida, amb voluntàries formades i un sistema d’acompanyament actiu: des de visites al metge fins a processos judicials o tràmits administratius bàsics.
Aquest primer any d’implantació va ser la llavor del que després es convertiria en una relació natural amb la Comunalitat Reus Sud. Amb la naixent Comunalitat Reus Sud, la unió va ser natural: «Si nosaltres fèiem xarxa de dones i ells també, era el procés natural». D’aquesta sinergia neix el Departament de Feminismes i Cures Comunitàries, que avui integra diversos projectes, espais i processos col·lectius amb un objectiu comú: crear xarxa, generar suport mutu i treballar per una comunitat més justa i cohesionada.
Una de les primeres propostes conjuntes va ser La Bústia, una eina senzilla però transformadora. La pregunta que la va originar és clara: Com arribem a les dones que no coneixen els circuits de violències masclistes?
A la zona sud de Reus, on la majoria de les dones són migrades i de classe treballadora, les rutes quotidianes no passen pels espais institucionals. «La bústia és una eina perquè puguis deixar si necessites ajuda, però sobretot perquè tinguis la informació», explica Recasens-Salvadó. Les butlletes amb telèfons d’emergència es col·loquen en espais quotidians -farmàcies, carnisseries, lavabos del CAP o de serveis socials- perquè, diu Laura, «al lavabo tinc intimitat, ho puc mirar i em quedo la informació».
El finançament d’aquest projecte va permetre obrir Ca la Conxita: «Era primordial tenir un espai on aquestes dones es poguessin reunir». Amb un espai segur, les necessitats invisibles van emergir amb més força.
Amb l’espai obert, el que abans eren intuïcions esdevingueren evidències. Les necessitats afloraven, les històries emergien i els vincles creixien. Ca la Conxita es convertia, així, en un epicentre de vida comunitària i en una peça clau del Departament de Feminismes i Cures Comunitàries. També va esdevenir refugi per a les dones d’ARSU quan van perdre el seu local: «Es van quedar orfes d’espai i també de suport». Des del departament se les ha acompanyat perquè creïn la seva pròpia entitat.
La mirada feminista del projecte inclou també els homes. D’aquí neix Homes en Construcció, un espai mensual per repensar el mandat masculí, la vulnerabilitat i la corresponsabilitat.
I com a altaveu comunitari, Ràdio Conxita impulsa residències artístiques en format radiofònic, amb formació i equipament al Giny. L’objectiu és crear continguts des d’una perspectiva comunitària i donar autonomia a les participants.
El Departament de Feminismes i Cures Comunitàries de la Comunalitat Reus Sud no és un programa tancat, ni un servei institucional. És un organisme viu, en evolució constant, fet de processos més que de fotos, de constància més que d’espectacularitat.
Tal com diu Laura Recasens-Salvadó, és un treball de formigueta: passos petits, però ferms, orientats a transformar estructures i donar eines a les persones perquè construeixin els seus propis camins. I sobretot, és un espai on les violències masclistes, la cura, la comunitat i la dignitat deixen de ser responsabilitats individuals per convertir-se en una tasca compartida.