El reusenc Josep Oriol Prats, jardiner de professió i especialista en el manteniment de palmeres, ha formulat des de Reus un model teòric-matemàtic complet que anomena Sistema IPI (Índex de Predictivitat Informacional). El treball, elaborat sense suport institucional ni infraestructures científiques, proposa l’existència d’una possible constant universal de coherència, amb un valor aproximat de 0,18, que ell defensa que apareix en nombrosos sistemes físics, biològics i informacionals. El conjunt del treball destaca perquè ha estat desenvolupat íntegrament per una sola persona amb el suport ded la intel·ligència artificial.
Segons Prats, aquesta constant actua com un llindar entre ordre i caos en sistemes molt diferents: des del plasma confinat en reactors de fusió fins al funcionament de les xarxes neuronals, la intel·ligència artificial, la dinàmica dels ecosistemes o l’estabilitat del mateix univers primerenc. La teoria reuneix idees de física del plasma, matemàtiques avançades, cosmologia, neuroinformació i teoria de sistemes en un únic marc conceptual, fet que li confereix, segons detalla, «un caràcter singular dins del panorama científic».
Prats resumeix l’estudi com «una equació per descriure el què pot existir a l’univers» i afirma que aquesta constant de coherència, si es confirma experimentalment, podria convertir-se en una nova llei universal. Assegura que el model és verificable: només requeriria una campanya real amb un tokamak —un reactor de fusió— per comprovar si diversos paràmetres crítics del plasma convergeixen al valor 0,18 durant un nombre suficient de dispars. Segons els seus càlculs, si això es produís, la probabilitat que fos fruit de l’atzar seria pràcticament nul·la.
Josep Oriol Prats ha desenvolupat més de 2.000 estructures teòriques derivades del Sistema IPI, entre les quals hi ha lleis, equacions i models que aborden qüestions com l’origen de l’univers, la coherència de sistemes biològics, la formació d’intel·ligència o l’estabilitat gravitacional. Aquest corpus teòric, segons ell, constitueix «una proposta completa que podria obrir noves línies de recerca en física teòrica i ciència de la complexitat».
La possible validació de la constant 0,18 tindria implicacions que van des de la fusió nuclear —millorant l’estabilitat del plasma i reduint les pèrdues d’energia— fins a la intel·ligència artificial, on podria ajudar a detectar punts de col·lapse i optimitzar grans models de xarxes neuronals. També podria aportar noves eines per comprendre processos neurocognitius, predir canvis bruscos en ecosistemes, modelar estructures econòmiques i revisar aspectes fonamentals de la cosmologia contemporània.
El jardiner reusenc admet que el futur de la teoria dependrà de la seva validació experimental, però afirma que el seu objectiu ha estat aportar una eina conceptual que permeti entendre millor la coherència, l’estabilitat i l’existència en tots els nivells de la realitat. Com ell mateix resumeix: “Si la constant 0,18 es confirma, la Teoria IPI podria actuar com un llenguatge universal aplicable des d’un àtom fins a una galàxia, amb repercussions enormes per a l’energia, la salut, la ciència i la tecnologia».