En la convocatòria d’enguany del Fons de Transició Nuclear, nou projectes s’han endut el 50% del total de l’import d’ajuts a empreses del territori. Dels 362 projectes presentats, se n’han aprovat 158 i 78 s’han quedat en llista d’espera per manca de recursos. En relació a la vuitantena de projectes que actualment estan pendents, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha indicat que no es pot «deixar enrere» el gruix de pimes i micropimes del territori, el qual reflexa la «realitat» del Camp de Tarragona. Així ho ha defensat aquest dilluns durant en el tradicional esmorzar de Nadal amb periodistes.
A banda de posar l’accent en el Fons de Transició Nuclear, Basora ha destacat altres qüestions com la participació de la Cambra com a partner del projecte Microidea, de microcredencials per al sector turístic, o el fet que l’ens coordinarà aquest 2026 l’EU Food Pact, un projecte per optimitzar els excedents agroalimentaris i vetllar pel seu reaprofitament. També s’ha aprofundit en els primers mesos de la posada en marxa de l’Oficina de Transició Energètica, les millores recents als espais de la Cambra i el punt en què es troba la negociació i futura aprovació de la Llei de Cambres, que s’espera aprovar durant el primer trimestre de 2026.
Fons de Transició Nuclear
Entre nou projectes s’han endut el 50% del total (24 MEUR) del fons, en la convocatòria d’enguany, i 78 s’han quedat en llista d’espera. Aquesta tarda de dilluns tenen una reunió amb ACCIÓ (Agència per la Competitivitat de l’Empresa), on plantejaran que se’ls pugui acompanyar a través del pressupost de 2026, i demanaran que de cara a l’any vinent s’incorpori algun element de «discriminació positiva» perquè «les petites empreses no es vegin tan afectades per les grans», segons Basora. «Hem de tenir empreses grans tractores, però no tot són empreses grans», ha assegurat.
També proposaran que les empreses calculin si podran executar el projecte «en temps i forma», i si es dona el cas que la resposta és negativa, renunciïn per «alliberar» els recursos. Cal recordar que el termini d’execució del projectes, si no són de nova implantació, és de sis mesos.
La raó per la qual va néixer el Fons de Transició Nuclear és «reindustrialitzar» les zones afectades per les centrals nuclears, quan aquestes tanquin. «Hem d’estar preparats», ha declarat Basora, per tal que hi hagi un «ecosistema» que susbtitueixi les centrals.
El director gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus, Jaume Llosas, ha deixat clar que des de l’ens cameral no estan «en contra» de les bases de les convocatòries del Fons de Transició Nuclear, en la redacció de les quals hi van formar part. «És de llarg recorregut i per tant, ha de tenir petits ajustos«, ha detallat Llosas, qui ha afegit que «no és tant si projectes grans o petits, sinó que es destini una part important dels recursos a qui són els actors principals que han de fer aquesta reindustrialització, que és en gran gruix el sector empresarial». «No aprofitem el Fons de Transició Nuclear per fer altres coses que potser haurien de fer altres administracions i que tenen contemplades als seus pressupostos», ha indicat Llosas.
Oficina de Transició Energètica
Enguany s’ha iniciat la feina a l’Oficina de Transició Energètica (OTEE), la qual ja s’ha presentat a les cinc comarques del Territori Cambra (Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta i Ribera d’Ebre) i a Valls, amb la Cambra de Comerç de Valls, i té la finalitat d’acompanyar i assessorar el teixit productiu en quatre àrees: la generació d’energia a través de fonts renovables, el seu emmagatzematge, la millora de l’eficiència energètica en els seus processos productius o instal·lacions, i la implementació de la mobilitat elèctrica.
Des de la seva entrada en funcionament, més enllà de la tasca informativa, també s’estan fent auditories a les empreses per conèixer en quin punt es troben quant a la transició energètica, i així poder pivotar i accelerar allò que pot representar un tangible d’una manera més ràpida. «Hi ha empreses que tenen al cap la instal·lació de plaques fotovoltaiques per a la generació d’energia quan potser li aniria millor fer actuacions d’eficiència energètica a la cadena de producció», ha explicat Llosas. A hores d’ara, des del mes de febrer, s’ha contactat amb més de 600 empreses.
Un pressupost en creixement
Mario Basora ha exposat que la xifra del pressupost de l’ens cameral de cara al pròxim 2026 ascendeix als 2,4 MEUR. En aquest 2025 s’han incorporat dos treballadors més a la plantilla de la Cambra, i per a aquest 2026, s’espera que se se’n sumin dos més.
En formació, s’ha doblat el pressupost; s’han millorat les aules, s’han efectuat millores audiovisuals tant a la sala d’actes com al saló de plens, i s’ha optimitzat la sonorització de l’Espai Llotja, on durant el primer trismestre de 2026 es millorarà la climatització.
La Cambra actua per transformar el territori
Aquest 2025, la Cambra de Comerç de Reus ha continuat el seu camí per impulsar l’emprenedoria i la formació, retenir el talent, i fomentar la internacionalització i digitalització del sector empresarial. «La Cambra està evolucionant cap a una institució més moderna i capaç de liderar projectes rellevants», ha apuntat el president de l’ens cameral, Mario Basora, qui ha afegit que de cara als propers anys, la Cambra ha de mantenir el seu paper com a «lobby», potenciar les iniciatives públicoprivades i continuar assessorant empreses en la transformació digital, amb la intel·ligència artificial com a «eina fonamental». Tot plegat, per refermar la Cambra com a actor «imprescindible» en l’economia del Camp de Tarragona.
Quant a les infraestructures, la Cambra de Comerç de Reus aposta per la inversió a la ZAL del Port de Tarragona, la major desestacionalització de la temporada turística per a l’activitat a l’Aeroport de Reus, el manteniment i millora de la N-240 i la C-14, la posada en marxa d’equipaments com l’Estació Intermodal o el servei del Tramcamp. A més, Mario Basora ha posat en relleu grans porjectes com el de Lotte Energy Materials, que ha d’aterrar a Mont-roig del Camp. En la mateixa línia, ha volgut refermar la seva visió positiva sobre l’impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona.