Hi ha experiències culturals que, més que visitar-se, s’experimenten. És el que em va passar fa uns dies al New Art Centre de Reus, en el marc d’una detallada ruta en petit comitè; va ser una d’aquelles vivències on l’art i la tecnologia dialoguen de manera viva, canviant a cada passa. Aquest espai proposa un recorregut per les noves formes de creació digital i art generatiu, un camp on les obres no són mai iguals, perquè neixen de processos autònoms: algoritmes, simulacions i dades que evolucionen amb el temps o segons la nostra presència.
Aquest nou espai cultural són més de 3.000 m² en els quals les imatges i els sons es fonen en obres immersives que desperten els sentits. Algunes instal·lacions reaccionen al nostre moviment o al canvi de la llum: entrar-hi és com formar part del propi procés creatiu. Els sons electrònics, els jocs de llum i color o els espectres canviants converteixen l’espai en una mena de música visual, on el ritme no el marca un metrònom, sinó el nostre pas o mirada.
Un dels moments més impactants és trobar-se amb peces que van més enllà de la contemplació, com la instal·lació inspirada en el monòlit d’2001: Una odissea de l’espai o les recreacions de forats negres, metàfores del misteri i el moviment infinit. També s’hi pot interactuar amb simulacions que canvien segons el nostre desplaçament per plataformes o amb una sorprenent peça basada en la primera mà robòtica de 1973, que es pot tocar i fins i tot transmet escalfor humana.
Aquest tipus d’art connecta directament amb el sistema vestibular -el sentit de l’equilibri-, fent-nos conscients del nostre cos dins l’espai, mentre l’obra sembla respirar amb nosaltres. És una manera de recordar que la tecnologia, quan és ben usada i socialitzada, pot ser profundament humana.
El Centre es constitueix com una infraestructura estable i oberta a la comunitat, amb sales d’exposició, tallers i un magatzem especialitzat, oferint un programa permanent d’activitats i programes. Neix -segons els seus responsables- amb vocació de ser un organisme viu, un espai on la conservació, la investigació i la creació conviuen i es retroalimenten, establint un nou model de relació entre art, ciència i tecnologia i els diferents agents que interactuen (artistes, usuaris, visitants, etc.).
Els serveis que el New Art Centre de Reus posa a disposició de la comunitat artística inclouen espais especialitzats per preservar art tecnològic i digital, amb protocols de conservació, catalogació i restauració avançats; suport a la concepció i creació d’obres; residències de producció i programes d’hibridació entre art, ciència i tecnologia; organització d’exposicions pròpies, cessió de peces de la col·lecció i serveis d’instal·lació i posada a punt d’obres externes, a més de direcció i coordinació artística, assistència tècnica, automatització d’exposicions, assessorament en tecnologia museística i dotació tecnològica.
Promogut per la New Art Foundation, aquesta entitat pretén ajudar a la comunitat artística a desenvolupar noves pràctiques tecnològiques, científiques, conceptuals i socials, i socialitza l’art en la seva intersecció i transgressió amb la ciència i la tecnologia com a estratègia de desenvolupament i empoderament social.
Alhora, per a una ciutat com Reus, amb una gran tradició artística i modernista, un centre com aquest és molt més que un espai expositiu: és una finestra cap al futur creatiu del territori. El New Art Centre posiciona a la capital del Baix Camp com un pol cultural on la innovació i la sensibilitat artística conviuen, convidant-nos a mirar l’art com un organisme viu, en constant transformació.
Cinta Bellmunt és periodista.
Aquest article s’ha publicat anteriorment al blog de Cinta Bellmunt.