Aquest dinar de Sant Esteve, a moltes llars no hi faltarà un bon plat de canelons. Juntament amb l’escudella i carn d’olla o els torrons, són un dels imprescindibles de les festes de Nadal. El més curiós és que es tracta d’un plat d’origen italià que s’ha acabat convertint en un referent de la cuina catalana. Al seu país d’origen se’ls coneix com a cannelloni, un augmentatiu de cannella que fa referència a la forma de canya de la pasta abans de cuinar-la.
De les fondes de Barcelona a les cases
Per trobar l’origen dels canelons a Catalunya cal remuntar-se a la segona meitat del segle XVIII, quan la cuina barcelonina estava dominada per cuiners suïssos, francesos i italians. Amb el temps, aquests professionals van adaptar les seves receptes als gustos del país, una tendència que es va consolidar durant dècades. De fet, els cannelloni italians no solen anar farcits de carn rostida, ni coberts amb beixamel ni gratinats amb formatge.
Segons el web Gastronomía alternativa, un dels primers establiments on se’n van servir va ser El Beco del Recó, una fonda oberta el 1815 per Giovanni Antonio Ardizzi, que es va convertir en un punt de trobada de la burgesia barcelonina. L’autor Miquel Sen explica que el nom dels canelons generava certa confusió per l’existència del postre anomenat canelón, aromatitzat amb canyella. Més endavant, locals com La Maison Dorée, a la plaça de Catalunya, van ajudar a popularitzar el plat entre totes les classes socials.
L’arribada al mercat de la firma El Pavo, a inicis del segle XX, va acabar de facilitar que els canelons entressin a les llars. La industrialització de la pasta, una de les parts més laborioses de la recepta, va fer el plat més accessible. Avui, es calcula que a Catalunya se’n consumeixen més de dos milions cada any durant les festes. L’endemà, per a molts, ja tocarà pensar en la dieta… amb el sopar de Cap d’Any a l’horitzó.