Hi ha una frase que resulta molt esclaridora del perquè ens pasen les coses què ens passen i es la següent: “què hauríem de fer perque d'aquí a un any les coses continuïn com estan..?”. La resposta és senzilla: res; ja que la mediació d'alguna manera ha vingut a revertir aquesta situació oferint una nova manera de fer, que a la vegada és molt antiga, el poder de la paraula i l'escolta activa entre les parts, per tal que els resultats siguin diferents o si més no més enriquidors.
Naturalment, no tots els casos es podran resoldre per aquesta via, però fins i tot intentar-ho ja val la pena. Fins ara, la manera tradicional de resoldre els conflictes ha estat sempre la mateixa: anar al despatx de l'advocat, exposar el nostre problema i que aquest o un tercer decideixi per nosaltres. La conseqüència d'aquesta dinàmica generalitzada (no pas per voluntat del l'advocat), és que ha acabat desembocant en un inevitable col·lapse judicial a l'espera que el jutge en el seu dia després de molts mesos de presentada la demanda, atès el gran volum de feina que té, dicti una sentència en què se'ns pot donar tota, una mica o gens la raó… i en funció d'això, recórrer-la i altra vegada a tornar a començar, esperar un o dos anys més a que surti la sentència de l'audiència que resolgui el recurs i aquest sigui del nostre gust… i si no sempre ens quedarà el Suprem, o el TSJ de Catalunya en funció del cas… de manera que quan arriba la solució final, encara que ens sigui favorable, el resultat difícilment repararà tots els mesos o anys d'espera, i el desgast emocional que ha quedat pel camí.
Amb la mediació això no passa. Un tema, per molt complex que sigui, es pot resoldre en 60 o màxim 90 dies (quants signaríem, per resoldre els plets en aquest temps!) i el resultat serà sempre el que les parts acordin, sense sorpreses d'última hora. Clar que la mediació tampoc es una vareta màgica, perquè cal un ingredient imprescindible, i que és que les parts vulguin resoldre el coflicte encara que no sàpiguen com fer-ho; per això ja hi ha els professionals mediadors i els advocats que els assisteixen legalment en les decisions que prenen.
En la mediació, els veritables protagonistes són les parts. Els mediadors dirigeixen el procediment i els donen les eines i els mecanismes per tal que els mediats puguin prendre les decisions que millor s'adaptin a les seves necessitats, però no pas imposant-les des de fora sinó construint-les des de dins, fins que acabin confluint els interessos de les parts, i això sí que canvia les coses.
Moltes vegades, encara que les parts en mediació finalment no arribin a cap acord, el fet de seure a la taula de la mediació comporta que a mig o llarg termini s'acabin resolent les qüestions (judicialitzades o no) de manera consensuada. La mediació creu i aposta per l'empoderament de les persones i els mostra les seves capacitats per tal que les puguin reconèixer i prendre les seves decisions en un exercici molt enriquidor de reflexió i autoresponsabilitat, on tothom és i se sent part de la solució.
Amb la mediació, tots ens convertim en els arquitectes dels nostres acords. Val la pena, almenys, intentar-ho.
Robert Giménez i Bonet és advocat i mediador i és el responsable de la comissió de Mediació de l'ICAR.