Noemí Llauradó (Reus, 1978) surt, d’entrada, com a favorita per endur-se el triomf a les eleccions municipals del mes de maig. L’avalen els anys d’experiència al govern de Reus amb ERC, així com la presidència a la Diputació de Tarragona en l’últim mandat. El passat febrer, en l’acte de presentació de la seva candidatura, va apuntar que en els últims quatre anys «s’han posat les bases» de la «transformació» de la capital del Baix Camp. L’objectiu, va subratllar, és el de «culminar-la» des de la batllia.
Llauradó va irrompre a la política municipal el 2015, ja com a cap de llista d’ERC Reus. La seva formació va obtenir dos regidors a les urnes. Iniciat ja el mandat, va esdevenir regidora de Salut i va tractar, entre altres, el traspàs de l’Hospital Sant Joan al CatSalut. Més endavant, el 2019, va repetir com a alcaldable i va aconseguir uns resultats històrics per a la candidatura en aconseguir fins a mitja dotzena de regidors. En els dies posteriors a la cita electoral, el PSC i en menor mesura la CUP va posar a taula la possibilitat d’una entesa com a alternativa a l’alcalde, Carles Pellicer.
La «planificació estratègica»
I aquesta, però, no va prosperar. En el seu moment, ERC Reus va apuntar a un «pacte d’abast nacional» per argumentar el seu suport a Pellicer, qui va ser investit de nou. Més tard, Llauradó va accedir a la presidència de la Diputació de Tarragona. En clau municipal, ha tingut el càrrec de vicealcaldessa i ha estat la cara més visible d’iniciatives, eines i projectes com el Pla d’acció municipal (PAM) 2019-2023 o el Pla estratègic de ciutat Reus horitzó 32. De fet, l’actual candidata ha volgut fer sovint la «planificació estratègica» com una de les claus en el paper que el grup municipal que lidera té al govern Pellicer.
Aquesta mateixa «planificació estratègica» s’han manifestat en altres àmbits, com ara en l’urbanisme i el projecte per consolidar una «nova centralitat» al Carrilet i al sud del terme. Han estat el futur del mercat i el procés participatiu lligat a les actuacions que s’han de fer al barri, amb tot, on ERC Reus ha rebut crítiques d’alguns ciutadans i de l’oposició. El cas és que Llauradó ha estat capaç de liderar un grup municipal (almenys, de portes enfora) cohesionat, i l’evidència és que els sis actuals regidors repeteixen a la llista del mes de maig exactament a la mateixa posició que van tenir quatre anys enrere.
Quant al discurs, Llauradó ha centrat les seves últimes intervencions en un parell de conceptes: l’objectiu de la l’alcaldia i el Reus sencer al qual s’ha referit sovint, en al·lusió al veïnat dels barris, potser no especialment procliu a fer confiança a ERC. Pel que fa al primer, ja l’any passat va assegurar estar «preparada» per liderar la ciutat. Sobre el segon, cal tenir en compte que al Mas Iglésias, al barri Fortuny o a Sol i Vista, posem per cas, el PSC hi pot tenir votants lleials. Una de les claus de les eleccions municipals que viurem en uns mesos, doncs, serà el comportament de l’electorat tomb de ravals més enllà.