Estel Romeu recomana "Èpic solete", de The Tyets"
Per a aquest cap de setmana de caloreta i 20 graus, us porto una recomanació musical a l'alçada, que transmet sensacions de preestiu i de "bon rotllo". Es tracta de la nova proposta del grup mataroní The Tyets, que aquest març han presentat el seu darrer àlbum Èpic solete, ple de col·laboracions amb músics emergents i temes d'allò més enganxosos.
Emmarcat en un panorama de música urbana catalana en auge, Èpic solete suposa una consolidació d'aquest gènere i dels artistes que hi participen. The Tyets, un dels grups que aquest estiu va posicionar-se com un dels artistes clau en la música del territori, ha aprofitat el seu segon àlbum per posicionar el reguetón en català al centre de les tendències. Amb temes com De l'1 al què, èxit de l'estiu; o Bailoteo, que ara sona a les ràdios; Èpic solete es mou dins dels gèneres urbà, pop i reggaeton amb gràcia.
L'àlbum compta amb col·laboracions d'artistes com Flashy Ice Cream, Figa Flawas, Julieta i Mushkaa, que completen Èpic solete tot deixant clar que el reggaeton en català pren força. The Tyets han presentat un àlbum bastant urbà, amb cançons que mostren influències d'artistes com Bad Bunny o Daddy Yankee a Coco o El Tonteo; tot i que amb presència de cançons més pop i lentes d'estil Stay Homas, amb Let Me Alive i Olivia.
Èpic solete, publicat el 3 de març del 2023, està format per onze cançons i sobrepassa ja les 50.000 escoltes en totes elles. Un àlbum d'allò més recomanable que sorprèn des de la primera cançó, Coti x Coti, que uneix el gènere urbà i una sardana, esborrant els prejudicis que puguin generar aquests dos estils musicals.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Kx73OzRj7qE[/youtube]
Marià Arbonès us proposa escoltar la música d’Eduardo Bort
Aquest cap de setmana recomano que escolteu la música d'Eduardo Bort (València, 1948-2020), un compositor i guitarrista de culte del rock progressiu dels anys setanta. Les referències el situen entre Pink Floyd i Carlos Santana, però el cert és que la seva música és molt personal, i fins i tot va explorar nous terrenys en el rock estatal. El valencià va ser un músic total, dotat d'un gran talent, tant en la composició com en la interpretació i la producció musical. El febrer de 2020 va morir a causa d'un càncer.
Fill del periodista esportiu Eduardo Bort, de primer va voler ser periodista i es va matricular a l'Escola de Periodisme, però no va passar del primer curs, ja que aviat va preferir dedicar-se a la música. Va començar la seva carrera musical els anys seixanta amb grups com The Exciters, Los Bodgies, La Oveja Negra, Out, Yann o Bort Bambule Band. En les seves estades a Eivissa, París, Milà i Londres es va impregnar de la música psicodèlica i progressiva, que després acabaria marcant la seva carrera. Bort va començar a compondre cançons inspirades en els textos de Howard Phillips Lovecraft i Lord Dunsany.
Va ser el seu primer disc en solitari, Eduardo Bort (1974), el que el va consagrar com una figura de culte en el panorama musical de la dècada, avançada al seu temps. Bort va deixar per a la posteritat autèntiques joies de sons dels anys setanta, folk, rock i psicodèlia, combinant un bon nombre d'instruments musicals i sintetitzadors. El disc, que es va reeditar el 2014, ha estat molt cotitzat, i s'han arribat a pagar gairebé dos mil euros per una còpia.
Bort va publicar el seu segon disc el 1984, anomenat Silvia, dedicat a la seva filla, que havia mort, i en el qual presentava un nou estil musical, més pròxim a Santana. El seu últim disc, que va sortir a la llum el 2012, és un homenatge al músic Vicente Ausina, conegut com Charly Buffalo.
Eduardo Bort també va produir els àlbums Tutankhamon (1974), d'Iceberg; Electròccid àccid alquimístic xoc (1975), de Pau Riba, i Ramoncín y W.C.? (1978), de Ramoncín, entre molts més treballs d'altres artistes.
La cançó que us presento en el vídeo es titula Pictures of Sadness i s'inclou en el seu primer àlbum.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bV8m4IYUhGI[/youtube]