Serà la segona vegada que l’advocada Débora García (Reus, 1976) es presenti a unes eleccions municipals com a cap de llista de Ciutadans. La seva irrupció, el 2019, va venir precedida de tota una sacsejada al grup municipal, llavors amb Juan Carlos Sánchez al capdavant. El cas, però, és que els resultats de farà quatre anys no van ser del tot bons, per a la formació liberal. Dels quatre regidors van passar a tenir-ne tres, i durant l’actual n’han perdut un, Raúl Meléndez, que ara consta com a no adscrit.
La llei de les banderes, la pancarta dels presos i el llaç groc
Com ja va fer Sánchez entre els anys 2015 i 2019, García ha capitanejat mocions i iniciatives de marcat component ideològic al ple. Ha carregat amb duresa contra la immersió lingüística (en un debat va fer una molt desafortunada intervenció tot evocant l’Alemanya dels anys 30) i ha fet valer les mesures legals preses per fer complir la cèlebre Llei de les banderes. Els tribunals han donat la raó a les peticions de Cs Reus, i la insígnia de l’estat penja d’un pal del palau municipal. També van prendre mesures per tal que es retiressin la pancarta en suport als presos polítics i el llaç groc.
En altres qüestions, però, Cs ha fet al costat al govern, o s’ha abstingut per permetre l’aprovació de segons quines propostes. El cert és que la situació del partit al Parlament i al Congrés, cada cop amb menys protagonisme i pes específic, ha pogut passar factura al grup municipal taronja al plenari reusenc. Desactivat el procés per uns i altres, i sense la tensió que durant anys van alimentar figures com Albert Rivera, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, Ciutadans sembla haver perdut la seva raó de ser: la persecució a tot allò que sigui (o sembli) mínimament catalanista.
D’entrada, i sobre el paper, el futur de Cs al ple és incert. García és ara una candidata reconeixible, però no podrà defensar una acció especialment destacable feta a l’oposició més enllà de tot allò ja esmentat. Moltes de les seves mocions exposades als debats s’han trobat sense el més mínim suport de les altres forces representades, si bé n’ha tirat endavant algunes en l’àmbit de la inclusió social. Sense anar més lluny, Ciutadans ha promogut recentment una iniciativa per tal que els monuments incorporin maquetes tiflològiques per a les persones amb discapacitat visual.