Amb motiu del 8 de març, Montserrat Piqué Costa, coordinadora de funeraris i funeràries i responsable del protocol d’assistència a les famílies al Tanatori Municipal de Reus; Cristina Campallo Martínez, cap d’administració i finances dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp; Carol Gallart Feria, funerària i tanatopràctica al Tanatori Municipal de Reus i Laia Merino Sampert, oficial al Crematori Municipal de Reus, ens exposen les seves impressions entorn a aquesta data i el paper de la dona al sector.
Totes quatre formen part del personal laboral dels Serveis Municipals Reus i Baix Camp. Un organisme públic gestionat pel consistori reusenc que al llarg dels darrers anys ha incrementat el percentatge de treballadores fins a constituir actualment un 40% de la plantilla. “Les dones tenen un pes creixent en el sector funerari català i als Serveis Funeraris Reus i Baix Camp som precursors i impulsors d’aquesta tendència, apostant per la feminització de la nostra plantilla com un valor afegit al servei públic que oferim. Uns serveis funeraris pròxims, empàtics i professionals en el tracte que faciliten els tràmits, assessoren i acompanyen a les famílies en aquest moment vital i de dol”, afirma la regidora responsable dels Serveis Funeraris Reus i Baix Campa, Montserrat Flores.
D’entrada comparteixen una mateixa opinió: «Està bé que tinguem al nostre calendari una jornada reivindicativa que serveixi per normalitzar el paper de la dona a les empreses -públiques o privades- però ha d’arribar un dia en què aquesta situació s’hagi corregit i normalitzat».
La Montserrat Piqué Costa té 49 anys i va començar a treballar als Serveis Funeraris Reus l’any 2016. «En aquell moment jo treballava en una altra empresa que no tenia res a veure amb el sector funerari. I feia uns mesos havia vist la convocatòria d’un curs de tanatoestètica que s’impartia a Mas Carandell. Vaig apuntar-m’hi (aleshores sense cap voluntat de fer un canvi laboral) però em va agradar tant que vaig determinar fer el possible per realitzar un canvi professional. Amb el curs fet, vaig inscriure’m a la borsa de treball de l’empresa on havia fet les pràctiques d’aquella formació: els Serveis Funeraris Reus i Bai Camp. Em van cridar per suplir una baixa i en poc temps vaig tenir molt clar que volia dedicar la meva vida professional a aquest camp. Des d’aquell moment he realitzat d’altres cursos de formació -tant en l’àmbit funerari com en el camp del protocol del dol a les famílies- i em sento satisfeta i realitzada per aquesta opció que vaig triar pocs anys enrere».
Piqué comenta que en aquest sector -uns quants anys enrere i com en altres professions- possiblement estava caracteritzat per una gran masculinització. «Però en els darrers anys, s’ha fet una gran progressió en aquest sentit. No sé si cal fer una diferenciació entre el paper d’un home i d’una dona. Jo crec que no. Però sí que considero que com a dona hem aportat una sensibilitat concreta i significativa a l’hora de realitzar tasques com les que fem».
La Cristina Campallo Martínez té 40 anys. Porta setze anys dedicada a la gestió econòmica en l’administració pública. L’any 2015 va començar a treballar als Serveis Funeraris Reus i Baix Camp d’on actualment és cap d’administració i finances. «Sí que he estat testimoni d’aquesta transformació laboral al sector funerari on la dona durant els darrers anys ha pogut desenvolupar-se professionalment en aquest àmbit tot accedint i demostrant que la vàlua i el talent en aquesta servei no distingeix de gèneres». «Crec -afegeix Campallo- que en l’administració pública encara queda camí per recórrer i que -per exemple- a nivell directiu queda espai de millora amb més incorporació de talent femení, perquè els equips, com més diversos siguin, més èxits i més reptes es poden aconseguir».
En aquesta representació de la dona que forma part de la plantilla dels Serveis Funeraris Reus i Baix Camp parlem també amb Laia Merino Sampert. Té 24 anys i és oficial en un dels serveis també molt sensibles dels Serveis Funeraris Reus: al Crematori Municipal. «Vaig inscriure’m a la borsa del treball quan es va produir una vacant. Considerava que per a mi podria ser una experiència professional molt important per completar la meva formació i la meva dedicació laboral. Soc titulada en Antropologia i des de començaments de la carrera em va interessar moltíssim tot allò relacionat amb la mort, amb el seu procés de ritualització i amb la gestió emocional. Per això vaig decidir especialitzar-me en la gestió del dol i acompanyament emocional».
Merino comenta que «en acabar la carrera vaig tenir l’oportunitat de poder fer un curs a Mas Carandell i realitzar les corresponents pràctiques al Tanatori Municipal. En definitiva, se’m presentava una bona possibilitat de formar-me en l’àmbit acadèmic i formar-me en el camp de gestió del dol i en l’acompanyament de la mort. No només en la gestió del que es fa sinó també -i sobretot- en com se sent la persona afectada en aquesta situació». La Laia Merino, paral·lelament amb la seva tasca al Crematori Municipal, continua el seu procés de formació tot realitzant actualment un Màster d’Antropologia Mèdica . «Trobo que aquests moments d’acompanyament amb les famílies en la que es produeix una certa empatia, en la que estiguis al seu costat, constitueixen una part importantíssima de la nostra tasca».
Pel que fa al context de reivindicació que es commemora aquests dies, Merino explica que «crec que ens aquests darrers anys, sí que hi ha hagut una millora en la inserció laboral de la dona, sobretot en aquests sectors considerats masculinitzats -entre cometes- però hem de ser conscients que encara fa falta anar més enllà. Hem de superar i deixar enrere allò de que se’ns permet, se’ns destaca o se’ns aplaudeixi perquè estem en un espai laboral masculinitzat. Caldria millorar molt més en treure el gènere de les feines».
La Carol Gallart Feria té 45 anys. Va tenir el seu primer contacte amb el món funerari a partir d’una vivència personal. «Arran de l’accident greu i mortal d’un molt bon amic i de l’impacte que em va provocar tot el procés de dignificació del seu cos em va quedar una imatge que internament em va suposar un inici desajustat i incorrecte del procés de dol per aquell bon amic. En aquell moment se’n va despertar una inquietud per saber quin era el treball que es portava a terme en una sala d’un tanatori. Aquella imatge és -en bona part- la responsable de que jo iniciés la meva formació en el sector de la tanatopràxia. El primer curs va ser un mòdul de trenta hores a Mas Carandell. I en aquest moment de la meva vida vaig determinar que justament aquest era l’objectiu del meu futur professional».
«Poc temps després -afegeix Gallart- em va arribar la notícia que s’obria una borsa de treball als Serveis Funeraris Reus i Baix Camp (tot just on havia fet setmanes enrere les pràctiques d’aquell mòdul formatiu). Era finals de 2016. Després he fet diversos cursos -i també vaig estar prop d’un any treballant en una empresa funerària privada- fins que el 2018 vaig finalitzar el estudis oficials i reglats d’ Operacions en Serveis Funeraris i ja vaig continuar professionalment al Tanatori Municipal de Reus. Aquesta premissa formativa em van permetre seguir amb els estudis de Tanatopràctica i aquesta és actualment la meva funció dins el Tanatori. Després de 7 anys vaig poder fer realitat la meva fita.».
«La dona, al sector funerari, crec que fa una aportació especial amb la seva sensibilitat, que no vull dir que no la tingui l’altre gènere, però crec que es fa d’una manera diferent. Al contrari, soc de l’opinió que la combinació de les dues sensibilitats son del tot positives per la nostra feina».
(CONTINGUT PUBLICITARI)