Aquesta setmana arrenca la campanya electoral de les municipals. A hores, l’única certesa per als reusencs és que de les urnes en sortgirà un nou alcalde (de fet, i amb tota probaibilitat, una alcaldessa, ja que dels principals partits que es presenten, sis ho fan llistes encapçalades per una dona). Després del tancament del mandat en l’últim ple, la setmana passada, i de dies d’intensa precampanya en què ja s’han presentat no poques propostes, repassem quina és la situació actual per a les figures polítiques locals.
Pallarès agafa el relleu de Pellicer
Teresa Pallarès és la candidata de Junts per Catalunya a Reus, tot recollint el llegat de Carles Pellicer de 12 anys al capdavant de l’ajuntament i que, simbòlicament, tanca la llista. Actualment és regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i és un dels pesos pesants de Junts al Camp, fins al punt que va ser delegada del Govern. De l’òrbita de Puigdemont, fins al 2017 militava a les files socialistes. Justament, entre 2003 i 2011 ja va ser regidora del consistori reusenc a les files del PSC. El número 2 de la candidatura va fer-se esperar, fins al punt que Pallarès va anunciar abans que les actuals regidores Montserrat Caelles i Mariluz Caballero l’acompanyarien als números 3 i 4, respectivament. Finalment, es va desvelar el segon lloc per a un perfil tècnic com és el de l’arquitecte Joan Gavaldà. El número 5 és també un regidor del ple: Pep Cuerba (esports), i el segueixen l’activista independentista Sarah Dubois i el mestre i músic Jordi Salvadó.
Durant la precampanya, Pallarès ha tret pit de la feina feta al capdavant de la regidoria d’Economia i Coneixement, sobretot a través de Redessa. S’ha fixat en eixos com el comerç o la innovació, però també en accions més concretes com ara eliminar la cita prèvia a l’hora de fer tràmits a l’ajuntament. També ha promès arribar als 1.000 pisos d’habitatges socials, una proposta que Junts ja va llançar al 2019 i que no s’ha complert.
L’ocasió de Llauradó
La candidata d’ERC, Noemí Llauradó, volia ser alcaldessa el 2019 després d’aconseguir sis regidors. Tenia els vots necessaris. A més dels seus, els sis regidors del PSC i els tres de la CUP, però finalment l’alcaldia es va decidir des dels despatxos de Barcelona. Esquerra feia alcalde a Pellicer a canvi de proclamar presidenta de la Diputació de Tarragona a Llauradó. Ara, quatre anys després, Llauradó torna a ser la cap de llista, amb el bagatge de la Diputació i aquesta vegada, diu, sí que vol ser la primera «alcaldessa republicana» de la ciutat.
Llauradó ha tornat a confiar amb els actuals regidors de la formació per ocupar els primers sis llocs de la llista: Daniel Recasens, Montserrat Flores, Carles Prats, Marina Berasategui i Òscar Subirats. Per al número 7, ha fitxat a la presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Meritxell Barberà, i pel vuitè lloc ha anat a buscar a Joan Anton Verge (que ja va ser regidor d’Esports) com a «revulsiu». ERC ha fet bandera, aquests anys, d’apostar per la «planificació estratègica», dissenyant diversos documents com el Pla estratègic de ciutat Reus horitzó 32.
Durant la precampanya electoral, Llauradó ha insistit que han iniciat la «transformació» de la ciutat i que ara cal «culminar» la feina feta. En aquest sentit, han fixat qüestions prioritàries com el comerç, la recerca o el benestar, fent una ciutat més «amable» apostant per treure espai als cotxes o la captació d’indústria destinant 3 milions d’euros a la compra de sòl industrial.
Guaita, el relleu de Martín
Andreu Martín havia de ser l’alcaldable del PSC, però per motius personals, va apartar-se de la cursa electoral, tot deixant pas a Sandra Guaita que sent regidora havia marxat a Madrid a mig mandat per ser diputada al Congrés. Amb el canvi, els socialistes han hagut de suar per donar a conèixer la seva candidata, així que els darrers mesos s’han dedicat a trepitjar els barris. Fins i tot, seguint l’estil de Joan Laporta, al febrer van col·locar un cartell de grans dimensions a l’estació d’autobusos de Tarragona on es podia veure la seva imatge amb la frase: «Recuperem la capitalitat. Recuperem l’orgull de Reus».
Guaita ha renovat parcialment la llista que l’acompanya, amb un fitxatge destacat, el del comunicador Josep Baiges, que és el seu número 2 i els permetrà «ampliar» la base de votants. Els actuals regidors Ana Martínez i Daniel Marcos repeteixen en llocs de sortida, amb el número 3 i 6 respectivament. En quarta posició hi ha l’advocat Manel Muñoz i, en cinquena, Pilar López, que va ser regidora a finals dels anys 90. La presidenta de l’associació de veïns del barri Gaudí, Maria del Mar Escoda, és la 7, i el sindicalista de l’UGT Enrique Martín, el 8. Durant aquests anys els socialistes han denunciat que el govern no els ha tingut en compte, i poques mocions presentades pel PSC han tirat endavant. Amb el govern central encapçalat pels socialistes, la candidata ha fet pressió per desencallar qüestions com la nova estació de Bellissens o l’estació intermodal.
Els socialistes han fet propostes com crear Redessa COM, dedicada al comerç de proximitat, augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana o crear la T-Hospital i la T-16 per promoure l’autobús gratuït entre els menors i per anar a l’hospital Sant Joan.
García repeteix a Cs
No ha estat aquest últim el millor mandat per a Ciutadans. La crisi del partit ha afectat també a la capital del Baix Camp quan a mig mandat, Raúl Meléndez va deixar el grup per passar a ser regidor no adscrit. Malgrat tot, Débora García repeteix com a cap de llista dels liberals amb Ricardo López com a número 2. López també ha estat regidor de Ciutadans aquest mandat i és enginyer de professió.
De número 3 hi ha Carlos Martín, coordinador de l’agrupació a Reus. Ciutadans ha estat la formació que més ha trigat en presentar la llista i durant aquestes setmanes ha insistit en dissenyar una administració «imparcial i equitativa». També s’han fixat en la seguretat, afirmant que apostaran per més policia local.
Pàmies fa el pas
L’actual regidora de la CUP Mònica Pàmies serà la candidata de l’esquerra independentista a la ciutat. El 2019 va ocupar la tercera posició a la llista, amb Edgar Fernández i Marta Llorens al davant, que ara es retiren per la limitació de mandats que té la CUP. De número 2 hi va Arnau Martí, vinculat al Casal Despertaferro, i al tercer lloc torna la cuinera Mariona Quadrada, que va ser regidora del 2015 al 2019.
Els anticapitalistes s’han definit com l’única formació municipal «republicana, d’esquerres i independentista». Durant els quatre anys a l’oposició i en aquestes darreres setmanes, han insistit en qüestions relacionades amb el medi ambient, tot apostant pel reaprofitament de l’aigua de la depuradora de Reus, la internalització del servei de recollida de la brossa o impulsar l’ús preferent de la bicicleta a la xarxa urbana.
Rubio, l’únic candidat home dels grups amb representació
Daniel Rubio repeteix com a cap de llista d’Ara Reus, després de vuit anys com a regidor del govern municipal. És l’únic home candidat a l’alcaldia amb representació ara mateix al consistori. El segueix Dolors Vázquez que actualment té la cartera de seguretat i convivència. I de número 3, la formació municipalista ha comptat amb Albert Piñol, fill de l’exregidora de CiU M. Dolors Sardà. Piñol prové del sector de la via pública i l’urbanisme.
Aquesta vegada, Ara Reus es presenta amb el PDeCAT, un fet que va molestar a l’alcalde Carles Pellicer fins al punt que va estripar el carnet del partit. Sigui com sigui, la formació ha estat clau per formar govern els últims dos mandats. Tot i això, les darreres setmanes ha volgut marcar distàncies d’alguns dels grans projectes de l’actual equip de govern com el Mercat del Carrilet.
Dues formacions aspiren també a entrar al plenari, una per retrobar-s’hi i l’altra per accedir-hi per primera vegada. El PP ho farà amb Sílvia Virgili al capdavant, que és professora de música; qui va ser candidat dels populars a Reus en eleccions anteriors, Sebastià Domènech, és el número 2. Finalment, qui aspira a aconseguir algun regidor és Reus en Moviment, una formació municipalista encapçalada per l’exregidor de la CUP de Reus David Vidal, qui va destapar el cas Innova. Es defineixen de «centre-esquerra» i volen ser «transversals».
També han presentat candidatura a Reus les formacions Entre Veïns, En Comú Podem, Vox i Valents. Amb un total de 12 candidatures, els pactes postelectorals per poder governar la ciutat seran imprescindibles. De moment, amb prudència, ningú marca línies vermelles. Només alguns partits com ERC, Junts, PSC o la CUP verbalitzen un «cordó sanitari» contra l’extrema dreta. El que es evident és que el 29 de maig, els partits que vulguin governar s’hauran d’asseure a parlar.