La FiM Vila-Seca és la fira professional dedicada a la música emergent i als espectacles musicals fets a Catalunya. Després de setze edicions, va fer una aturada de cinc anys, però el 2021 va renéixer i ja encara la tercera edició d’aquesta nova etapa. Aquesta serà la 19a Fira de Música Emergent i Familiar, que s’inaugura aquest dijous i s’allargarà fins al 7 de maig.
Avui conversem amb Martí Marfà, director artístic del certamen, per parlar dels detalls que hi ha darrere d’aquest gran esdeveniment i del futur de la FiM.
– Des que es va recuperar la FiM Vila-seca, en què ha canviat substancialment respecte a la primera etapa de la fira?
– Quan va renéixer la FiM ho va fer donant una orientació més professional a l’esdeveniment i posicionant-se com una fira professional adreçada al sector. L’altra gran diferència és que, a més de recuperar el rol històric de la fira com a aparador de la música emergent a Catalunya, també va habilitar una altra secció dedicada a espectacles musicals familiars i per tots els públics, segment amb molta demanda de mercat que necessitava un esdeveniment de referència com aquest.
– A quin públic es dirigeix la Fira de Música Emergent i Familiar?
– La Fira està dirigida a dos grans públics: un és el professional del sector com programadors, programadores, bookers, segells discogràfics, periodistes, etc. L’altre gran bloc és el públic en general, que sobretot nosaltres l’adrecem molt a les famílies, no només perquè hi ha una programació específicament familiar, sinó perquè tota la programació està pensada per gaudir en família, tant pel que fa a la durada de les actuacions, els horaris, els volums controlats, la disposició de les platees, etc.
«Fem servir criteris com la qualitat artística, originalitat de les propostes i, pel que fa al segment emergent, ens guiem pel potencial de projecció que té aquella proposta»
– Pel que fa a les propostes artístiques, es busca un tipus de nou talent en concret?
– Com a fira pública, la FiM funciona a través d’una convocatòria artística que s’obre a principis d’estiu i que cada any rep prop de 600 propostes, de les quals en triem poc més de 40. Cosa que vol dir que el coll de l’ampolla és molt estret i tota la feina de selecció és difícil i dolorosa, perquè realment hi ha molt talent i una creativitat exultant que no podem absorbir. Llavors, inevitablement, queden moltes propostes de qualitat fora.
– Els escolliu seguint criteris de selecció.
– Fem servir criteris com la qualitat artística, originalitat de les propostes i, pel que fa al segment emergent, ens guiem pel potencial de projecció que té aquella proposta. Fem servir també un altre criteri, molt important, que és que les propostes siguin estrenes o novetats, perquè al ser una fira professional on venen programadors i programadores a veure l’estat de l’escena, és important que siguin coses noves. Llavors, apliquem criteris d’equilibri de la programació perquè sigui representativa de la diversitat de l’escena.
– Quin futur espera als talents emergents que participen en la FiM?
– El fet de participar en la Fira ja és un aparador i un trampolí, la mostra és que hi ha molts artistes que han passat per la FiM i que s’han posicionat molt bé a l’escena professional. Per exemple, l’Alba Morena va passar per aquí l’any passat i ara està molt ben posicionada.
– Per tant, se’ls ofereix suport professional després de presentar-se a la Fira…
– És veritat que tenim un teixit d’aliances molt potent que li diem «antenes de talent» i alguns festivals col·laboradors. Procurem que aquests artistes tinguin un acompanyament previ a la seva vinguda a la FiM i estiguin vinculats a programes de suport de la creació, a escoles superiors de música, equipaments especialitzats, a concursos de bandes que també fan acompanyaments i que després això també tinguin una continuïtat superior i hi hagi repercussions en altres espais i altres programacions.
– Quin tipus d’espectacle es trobarà el públic familiar que assisteixi a la FiM?
– La secció familiar té propostes molt diverses; espectacles de sala amb un component més teatral o una combinació amb altres disciplines artístiques com la dansa i el teatre. Després tenim les propostes d’exterior, que tenen més a veure amb el ball, amb l’animació o amb les propostes més animades. També tenim propostes de gran format, sigui amb molt públic o molts artistes a l’escenari, i propostes de petit format amb aforament reduït i més proximitat.
«Hem de procurar que hi hagi més espais d’exhibició de la música emergent perquè realment hi ha moltes propostes, però no tenim espais per absorbir-les»
– Teniu previsió d’assistents enguany?
– Pel que fa a públic professional sí, ja que la gent s’acredita i ho podem comptabilitzar, estem prop de mig miler de professionals. I amb relació al públic en general segurament superarem l’entrada de l’edició passada, que va ser d’unes 9.000 persones.
– El dia de la presentació de la FiM 2023, l’alcalde de Vila-Seca, Pere Segura, demanava més «implicació» i «més suport econòmic» a la Generalitat a un certamen que ja porta 19 edicions. Lamentava que hi hagués un «tracte desigual» respecte a altres esdeveniments culturals. Comparteix aquesta visió?
– Penso que la FiM ha fet un canvi molt important a la seva orientació professional i crec que amb aquestes dues edicions i aquesta que encetem acabarem de demostrar el nostre posicionament en el sector professional. La nostra aspiració és equiparar-nos a altres fires i mercats estratègics que existeixen a Catalunya, perquè entenem que fem un paper molt rellevant de dinamització de l’escena i el sector, i a més a més en un territori que històricament no ha rebut el mateix tracte que altres i, per tant, necessita un suport decidit de la Generalitat.
– Quins són els plans per continuar impulsant aquest esdeveniment?
– Hi ha dues línies. La Fira té una bona mida i és assequible tant pels professionals com per la ciutat, és el model que hem d’intentar consolidar. Enguany hem fet un treball molt important com d’aliances, tant a escala de territori de parla catalana com a escala internacional. Hem de continuar aprofundint en aquest posicionament de la FiM més enllà de si mateixa.
En últim lloc, pel que fa a la secció emergent hem de procurar que hi hagi més espais d’exhibició de la música emergent perquè realment hi ha moltes propostes, però no tenim espais per absorbir-les. I després, a la secció familiar, l’aspiració és poder desenvolupar una línia pròpia de suport a la creació que contribuís a millorar la quantitat i la qualitat de les propostes, perquè tenim una oferta limitada i molta demanda per part del públic.