Diversos col·lectius i professionals reclamen mantenir el model del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Reus després de la destitució de la directora, la doctora Tre Borràs. El servei es va posar en marxa fa quaranta anys i s’ha convertit en un referent pel seu servei assistencial i la projecció comunitària.
Borràs apunta que s’han perdut 2,5 professionals i que es tardarà més a atendre els usuaris (45 dies de mitjana, actualment). Una campanya per denunciar el desmantellament del servei ja ha recollit més 2.000 firmes de suport, entre les quals destaquen entitats socials de tot l’Estat, universitats i institucions internacionals, com la ‘Drug Policy Alliance o la Federació Catalana de Drogodependències.
Segons Borràs, la destitució es deuria a una ‘pèrdua de confiança i discrepances sobre els serveis’
La doctora Borràs ha explicat que la seva destitució el dia 30 de març es deu a una pèrdua de confiança de la direcció mèdica i gerència del centre hospitalari, així com a una discrepància de la visió i desplegament de serveis del pla d’accions de drogues de Reus. Per ella, és important el servei assistencial que donen des de fa una quarantena d’anys com els serveis i programes de caràcter més socials. A tall d’exemple, ha assenyalat la tasca que es fa des del centre de la Illeta, espai d’acollida d’usuaris, ubicat a l’antic hospital.
«La importància de la cohesió d’un equip d’intervenció que sigui interdisciplinari, penso que el tot és molt més que la suma de les parts; que la Illeta no estigui integrada dins de l’equip i hi hagi la voluntat de separar els aspectes més socials dels de la salut va en detriment de les relacions de l’equip, que es veuen afectadíssimes», ha afirmat. Així mateix, ha lamentat que s’hagi reduït el personal i que hagin perdut 2,5 professionals. «Que es perdin jornades i persones ens fa patir i ens preocupa, ens fa treballar d’una manera diferent i això disminueix la qualitat de l’atenció», ha subratllat.
El manifest compta amb el suport de vora 40 entitats catalanes i estatals
En l’acte fet aquest dimecres a Reus, també hi ha participat Oriol Romaní, catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i antropòleg, el qual ha destacat l’ampli suport que està rebent la campanya per demanar la continuïtat d’aquest model. Concretament, s’han sumat al manifest més de 2.000 persones, entre les quals hi ha 40 entitats socials de Catalunya i Espanya, professionals de 70 serveis de tractaments i federacions especialitzades en addiccions, com ara la Federació Catalana de Drogodependències i la UNAD, professorat de 21 universitats, vuit institucions internacionals, com la Correlation-European Harm Reduction Network, entre molts altres.
Romaní ha remarcat que aquest ampli suport d’entitats i institucions es deu al fet que es tracta d’un servei referent, el qual és molt difícil de trobar de manera «tan global». Assenyala que és referent tant per la seva capacitat d’innovar en les polítiques d’atenció de drogues com per crear xarxa a través del teixit social. «Això no es fa amb quatre dies, tan de bo hagi sigut una decisió mal presa per part d’un càrrec de la direcció de l’hospital que no pas una línia que ens vingui i que respongui a la privatització i al model de salvi’s qui pugui, com per exemple, el de l’Ayuso de Madrid», ha dit.
En la mateixa línia s’ha manifestat el president de l’Associació Reus Som Útils (ARSU), Quim Gómez, que ha assegurat que el desmantellament del servei suposarà una privatització. Ha denunciat que la reducció de personal, com doctors, psicòlegs, psiquiatres o educadors, «desestabilitzarà» els usuaris i derivarà en un increment del consum de fàrmacs. «Si hi ha més malalts de sida, que té un cost d’uns 11.000 euros, o d’hepatitis perquè no hi ha un servei de reducció de danys o prevenció de riscos augmentarà la despesa econòmica», ha indicat. Així mateix, ha insistit que qui acabarà perdent és la població, ja que es retallaran serveis públics, que sosté, s’haurien de millorar.