Banner

Quan les segones parts també són bones

Repassem les dues etapes de funcionament del grup The Dream Syndicate
Guardo amb especial estima dos àlbums del grup The Dream Syndicate, The Days of Wine and Roses (1982) i Medicine Show (1984), dos grans discos d’un grup al qual confesso que vaig prestar més atenció a la seva primera etapa ―de quan es va crear el 1981 a l’aturada del 1989― que a la segona. Aquí, però, parlaré breument de totes dues.
 
The Dream Syndicate és un dels grups destacats del que es va anomenar «Paisley Underground» ―o «Nou rock americà»―, un moviment musical sorgit a Los Angeles (EUA) els anys vuitanta i caracteritzat pel so de la psicodèlia i la interacció de les guitarres. Es van inspirar en la música de grups anteriors, com ara The Byrds, The Doors o The Velvet Underground.
 
Els orígens del grup es troben en aquesta ciutat californiana. A principis dels anys vuitanta, el vocalista i autor de lletres creatives Steve Wynn i el guitarrista Karl Precoda es van conèixer i van agafar el nom d’un grup que tenia John Cale per a la seva banda. Més tard s’hi van incorporar la baixista Kendra Smith i el bateria Dennis Duck. Van autoeditar un EP homònim i van publicar The Days of Wine and Roses, la seva obra mestra, i Medicine Show, ja amb alguns canvis en la formació. El segon àlbum no va generar els èxits esperats i la discogràfica els va acomiadar, cosa que va ocasionar una primera crisi en el grup, que va patir baixes. 
 
Poc després, Wynn va reorganitzar la banda i van publicar tres àlbums més: Out of the Grey (1986), Ghost Stories (1988) i el directe Live at Raji’s (1989). Aquell any es van separar i Wynn va començar una trajectòria en solitari fins al 2012, quan The Dream Syndicate va renéixer per commemorar el 30è aniversari de The Days of Wine and Roses i participar en un concert benèfic.
 
Sortosament, no va ser un fet ocasional. Van sorprendre tothom publicant How Did I Find Myself Here? (2017), i després encara arribarien tres àlbums més: These Times (2019), The Universe Inside (2020) i Ultraviolet Battle Hymns and True Confessions (2022). 
 
La segona etapa de The Dream Syndicate continua oferint excel·lents melodies de guitarra i rock psicodèlic de gran qualitat, però incorpora nous registres musicals, fins i tot sintetitzadors, dels quals renegaven en els seus inicis. Espero que us agradi la seva música.
 
Bon cap de setmana.
 

Etiquetes:
Discos Música rock The Dream Syndicate
Banner
REUS DIGITAL
Rep les notícies de Reus cada matí al teu correu

Informació local rigorosa i independent, sense algoritmes. Cada dia laborable a les 8h.

Sense spam. Cancel·lació en qualsevol moment.
ENQUESTA ACTIVA
847 vots
Creus que la rehabilitació del Barri Antic beneficiarà als veïns actuals?
Banner
MÉS LLEGIDES
Banner

NOTÍCIES RELACIONADES