Aquest diumenge, a Històries de Reus, repassem la història d’una de les vies antigues del terme: el carrer d’Aleus. En ple nucli antic, actualment és un dels eixos importants quant a oci i restauració. Guia el vianant des de Donotea per conduir-lo fins a una de les places amb més encant de Santa Anna, la Farinera. Segons va recollir el radiofonista Enric Tricaz al seu imprescindible llibre Homes i dones pels carrers de Reus (Cossetània Edicions, 2010), Andreu de Bofarull en va destacar que el 1395 «ja se’n tenien notícies», del carrer d’Aleus.
Aula o escola
Si als Annals de Reus, sempre segons la recerca de Tricaz, Andreu de Bofarull va situar en l’esmentat any la primera referència documental al respecte, com a posteriori van fer Francesc Gras i Elias (a Las calles de Reus) i Ramon Amigó (a Els topònims de la ciutat i terme de Reus).
El primer va apuntar que el nom del carrer es deu a l’aula o a l’escola que hi havia al número 5 de la via. Sembla ser, però, que el segon tenia una altra opinió, per a qui es va començar a anomenar carrer de n’Aleu «bastant abans».
Fos com fos, Aleu és un «personatge que desconeixem», va escriure Tricaz, com Torroja, «que (seguint Amigó) va compartir el nom del carrer, i anteriorment Mossèn Bernadí».
En aquesta línia, i per explicar el possible origen d’aquesta via, el radiofonista va argumentar a Homes i dones pels carrers de Reus que «molts carrers antics porten el nom d’algun negoci conegut que existia en aquell indret». En són exemples prou populars entre el veïnat el carrer del Vapor Vell, o el del Vidre, a tocar del Mercadal per unir-lo amb el raval de Santa Anna.