La nit de dissabte, res del que es va presenciar al Teatre Fortuny, ple de gent, va ser convencional. El bon català que parlava l’asturià, els lluentons dels seus pantalons de campana o les ulleres de sol amb les quals va performar un discret striptease van sorprendre els assistents.
Des que va entrar per la platea amb els «madreñes» fins que va sortir de l’escenari al ritme d’una conga entre els seus músics, Rodrigo Cuevas va presentar un espectacle «total», en què es va reafirmar com a únic quan l’asturià va començar a parlar català, que va mantenir en gairebé totes les seves intervencions en un nivell més que correcte. De fet, es va atrevir a versionar «El meu avi» i va explicar que en cada ciutat intenta cantar una cosa pròpia de la terra.
També va cantar «Arboleda», «El día que nací yo», «Valse», «Matinada» o «Muñeira». Amb la seva característica manera de barrejar folklore i modernitat, l’últim exponent del folklore asturià va demostrar més que taules en les seves actuacions, però també en les seves intervencions entre cançons.
«Si no exerceixes la teva llibertat, és més fàcil que te la prenguin»
Entre les seves intervencions, hi va haver lloc per a la comèdia, les anècdotes, la crítica social i, fins i tot, per reivindicacions polítiques i també de llibertat sexual i de gènere. En un dels moments del concert, es va dirigir a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, per a preguntar-li amb gràcia pels llums de Nadal, que són excessius a ulls del cantant. Una interacció molt aplaudida pel públic.
Malgrat tot, Cuevas va admetre que ell i els seus quatre músics havien estat a punt de no pujar a l’escenari. «Venim plens de virus», va explicar. No obstant això, ho van dissimular molt bé durant els 90 minuts d’espectacle, que es van fer curts i van ‘conquistar’ tots els presents.