Els qui més tenen al cap l’urbanisme de Reus, des de sectors i colors polítics diferents, fa temps que tenen al cap la necessitat de millorar les connexions dels barris i serveis que hi ha al sud de la ciutat, més enllà de la via del tren, amb el nucli urbà. Quan l’anterior govern municipal va presentar el fallit projecte del Carrilet, aquest es plantejava com la creació d’una mena de node que articulés una millor connexió d’aquella zona (especialment, el que hi ha a l’altra banda de l’avinguda de Marià Fortuny) amb el centre. Si el Carrilet i el que l’envolta ja és un problema urbanístic, què no serà la connexió amb tot el que hi ha més enllà de la via, que és molt: Mas Abelló, Sant Josep Obrer, l’Hospital, les facultats de la URV, la Fira, el Tecnoparc… Superar la barrera de la via del tren és una dificultat important per poder vertebrar bé tot el que hi ha entre les autovies de Tarragona i de Salou. És l’excepció a la gran virtut urbanística que té Reus, el fet de ser una ciutat compacta.
I en aquest context físic, aviat hi haurà la nova estació de Bellissens, que, ara sí, ja es pot dir que aviat serà una realitat. L’estació es construirà a la banda ciutat de les vies del tren, i la unió amb la part sud es farà amb passos soterrats. Aquests dies, ja hem pogut escoltar a veïns de la zona que reclamen la construcció d’algun pas elevat per superar l’obstacle de les vies, cosa que, d’entrada, no està previst. L’accés a l’Hospital a peu, per exemple, fa basarda: hi ha la sensació que és molt lluny i superar a peu el pont de l’autovia de Bellissens no és agradable. El que plantegen els veïns és tenir alternatives als passos soterrats existents. Com més punts hi hagi per travessar la via, millor serà la connexió.
A tot arreu on hi ha vies del tren en nuclis urbans, el problema és similar. Només les ciutats que han aconseguit soterrar les vies s’ha pogut aplicar un urbanisme amable per superar el que havia estat una barrera física important. No sé si en el projecte de l’estació s’ha desaprofitat una oportunitat per relligar millor una banda i l’altra de la ciutat.
Sobre el nou equipament ferroviari, és curiós com hem acabat tots parlant de l’estació de Bellissens, quan, en un principi, quan des de la ciutat es va començar a plantejar la conveniència que els trens paressin al costat de les facultats de la URV, es parlava de baixador, la idea de fer allò que en l’argot ferroviari en castellà se’n diu “apeadero”, que és una mena d’estació de segona categoria.
Amb la nova estació, la ciutat millorarà les prestacions en matèria de transport públic, i això és una gran notícia. Però no sé si el nou equipament formarà part de la solució de fons de relligar millor les dues bandes de la via del tren. El temps ja ens ho dirà.