Tampoc és que hi hagi massa opcions, el que passa és que generalment no tenim memòria. Des de sempre, en les eleccions es repeteix el mateix guió: per un costat, els partits se'n farten de prometre de fer el que saben i arriben a l'electorat amb més contundència, sobretot amb arguments contraris. I, per altra banda, la gent que potser amb menys il·lusió fa l'acte de dipositar el seu vot a les urnes.
Després, una vegada aconseguit el seu propòsit, el de tocar poder i d'asseure's a la cadira, el verdaderament rar seria que complissin amb alguna de les grans promeses.
Això, s’ha d’extrapolar també als partits que “fan pinya” i ajuden a un determinat partit a assolir el govern, o a aprovar les posteriors normatives o lleis, perquè també s’hauria de contemplar el preu pagat i el compliment o no dels pactes per aconseguir els seus objectius.
En lògica, complir amb el que s'ha promès només hauria de ser cosa de responsabilitat, d'ètica i de voluntat política. Tot hauria de ser així de fàcil des del primer dia de legislatura. Aquesta seria la forma més senzilla i natural perquè els votants se sentissin més implicats, més motivats de cara al futur, i no, com sovint passa, immediatament vilment enganyats. Si, enganyats, perquè sovint els partits, amb el poder a la mà, volen fer passar bou per bèstia grossa qualsevol cosa que no és allò que la gent va votar. Vegeu, si no, la reforma, que no la derogació promesa, de la reforma laboral.
Pels de pell fina, cal recalcar que quan es parla de tocar poder és en el més estricte sentit de la frase. Hauríem d’assumir que és molt diferent tenir poder i exercir-lo amb totes les eines a l’abast i a tots els efectes, que tenir un poder, però vigilat, sotmès i supeditat a un altre que, a més, aprofita tota la força i la impunitat que li dona la llei per imposar els seus interessos ideològics sense cap mena d'escrúpol.
Ara, amb l'avenç de l'extrema dreta, incomprensible, però evident, la dreta fa por perquè, per marcar perfil davant d'ella, exerceix poc de la dreta com a opció política oposada a l'esquerra.
Però, també s'ha de tenir en compte que l'eslògan primari de "o nosaltres o venen els altres" és una carta fàcil que es juga, i pot tenir un eventual èxit perquè la polarització dels pols (quan un tiba la corda provoca que l'altre també ho faci) espanta i cala en l'electorat. Així i tot, alerta perquè no passa de ser la carta del mal menor, que és guanyadora mentre la sensació d'engany i emprenyament no sigui massiva. Moment que tots fan el possible què s'acosti, perquè el got ja fa temps que es va omplint i és possible que vessi qualsevol dia d'aquests.