La població civil és qui més hi perd, a les guerres. Aquests dies en tornem a ser testimonis amb la invasió russa a Ucraïna, la qual s’afegeix a molts altres conflictes actius arreu del món. Colpeix veure com la gent, víctima de l’horror i el desconcert, intenta sobreviure com pot al malson de la guerra. Costa molt romandre-hi indiferent, i més si hi tens lligams. Per això, a més de 3.000 quilòmetres, és lògic que Lesya Lelyc hagi volgut posar veu al patiment de la seva família i del seu poble. Aquesta ucraïnesa, resident a Reus des del 2005, diu que no pot callar davant del que passa al seu país.
La Lesya va néixer a Kalush, una ciutat de la regió d’Ivano-Frankivsk, al sudest d’Ucraïna, on ara viuen la seva família i amics. Reconeix que està molt preocupada pel que els pot passar i té por: “Vaig sentir a la ràdio que els russos bombardejarien la ciutat de Kalush, però finalment no van atacar-la”. La seva germana és infermera i el germà té un negoci i sovint hi parla, però “ara estan molt ocupats amb el que passa allà”, explica sense amagar certa angoixa. Quan li pregunto si la seva família té decidit deixar la casa i el país com ja han fet molts civils ucraïnesos, sobretot nens i dones, em respon que “no, perquè allí hi tenen la casa, la família i les vides”.
La veritat també és una de les principals víctimes de la guerra. En el cas del conflicte d’Ucraïna, la desinformació guanya pes a les notícies sobre el que passa. La Lesya està molt amoïnada per les mentides o les mitges veritats que arriben. “No rebem tota la informació necessària i la gent d’aquí no sap exactament el que passa”, diu mentre m’ensenya imatges pel mòbil, que segons ella, són reals. “L’important no es diu” insisteix Lesya, que pateix des de la distància l’intent rus de robar-los la llibertat: “Estan destruint un país que ha de ser lliure”, afirma.
Lesya Lelyc diu que ja ha viscut altres conflictes bèl·lics al seu país i que esperava aquest fatal desenllaç des de fa unes setmanes. “Putin vol governar el món” afirma amb contundència, i avisa que “avui ha intervingut a Ucraïna, però demà pot fer-ho a Polònia, Moldàvia o Romania si no hi ha un millor suport de la comunitat internacional”. La Lesya fa una crida a una Europa, de la qual sempre s’espera més i de la qual diu que el seu país se sent “molt a prop”. Malgrat tot, a Ucraïna hi haurà un demà que ara costa d’albirar. Però per a la Lesya no. Ho té clar: “La gent del meu país, altra vegada, sobreviurà i tornarà a començar. Perquè si s’està unit com ara i es té una idea, no costarà gens”. No serà el primer cop.