Una dotzena d'entitats s'ha agrupat en una plataforma cívica amb l'objectiu que les Muntanyes de Prades siguin declarades parc natural. Representants d'aquests col·lectius han exposat, aquest matí de dimecres a Reus, que s'estan captant adhesions d'altres organitzacions d'arreu del territori, i que la missió principal és "pressionar" les administracions per tal que s'avanci en els tràmits que facin que l'indret sigui protegit. El termini que s'han fixat per aconseguir-ho és de dos anys.
Una eina "de protecció i de desenvolupament"
Com a representant del Centre d'història natural de la Conca de Barberà (CHNCB), Joan Cartanyà ha volgut fer memòria per revelar que la voluntat del territori per fer de les Muntanyes de Prades un parc natural es remunta a fa 90 anys. Malgrat les iniciatives i els intents diversos per aconseguir aquesta protecció, el cert és que no va ser fins l'any passat que les administracions van aprovar mocions i altres mesures per tirar endavant la declaració. En aquest sentit, s'ha lamentat que des de la Generalitat s'hagi argumentat que "en ocasions, no hi ha pogut prou consens" al territori afectat per desencallar la situació. "Però ara sí, i s'ha d'aprofitar", ha afegit des del Gepec Xavier Jiménez.
Aquest ha destacat la "diversitat" de les 48 entitats que fins ara s'han adherit a la plataforma. També ha assenyalat que les Muntanyes de Prades "han de tenir un nivell de protecció ambiental superior a l'actual" i ha avançat que, en cas d'aconseguir la declaració, les possibilitats de desenvolupament econòmic i social serien "notables". Sobre la declaració en qüestió, ha subratllat, "és una eina per protegir la zona però també per impulsar-la amb sostenibilitat" en detriment dels "projectes agressius" que al seu parer ha acollit històricament el Camp fins al moment.
Els representants de la plataforma l'han presentada aquest dimecres Foto: MBO
Per tot plegat, han apuntat els integrants de la plataforma, la declaració de parc natural "no es pot demorar" més, tot al·ludint a la presència a Poblet de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, a finals de l'any passat. En una trobada amb els agents del territori, va albirar a l'horitzó un termini de tres anys per enllestir els tràmits pertinents. "La nostra missió és fer pressió perquè el procés no es demori", han avisat.
Finalment, i com a representant de l'Ateneu cultural Josep Taverna d'Alforja, Andreu Ferrer ha exposat que les entitats adherides tenen "una estratègia comuna" per contribuir a garantir la protecció d'aquest entorn i que els contactes per agrupar-se van començar mesos enrere.