Que el 31 de març estigui declarat Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere ens mostra fins a quin punt estem a les beceroles del reconeixement dels drets de les persones trans. Si no les veiem, no podem ni començar a posar remei a les mancances que pateixen. La globalitat de discriminacions a què les persones d'aquest col·lectiu es veuen sotmeses abasta un àmbit amplíssim, sobretot les dones trans, que arrosseguen l'estigma de la imatge "esperpèntica i folklòrica" heretada del passat, tal com denuncia l'activista trans Judit Juanhuix Gibert.
Les dones del col·lectiu no són vistes com a dones amb tots els drets, sinó com a joguines, objectes de desig i també de rebuig. En definitiva, no són incloses dins de la societat i són víctimes de discursos d'odi i transexcloents, cruels i carregats de maldat. Aquest és el motiu pel qual els és pràcticament impossible tenir una feina legal fora de la prostitució, o bé, aconseguir un contracte formal de lloguer.
No poden accedir al reconeixement legal de la seva identitat si abans no se sotmeten a un diagnòstic psiquiàtric de disfòria de gènere i, a més, inicien un procés d'hormonació, que com és totalment comprensible, no totes desitgen realitzar. També es veuen rebutjades en situacions de la vida quotidiana, com entrar a vestidors de dones o exercir lliurement de mares o pares en l'entorn escolar.
En el llibre Una dona, la seva autora Judit Juanhuix Gibert denuncia el rebuig i les violències que pateixen si no s'hormonen i transformen el seu cos d'acord amb els cànons que la societat assigna, tant a dones com a homes. Per tot això, és necessària una llei trans estatal que trenqui la totalitat de les discriminacions, canviï les cotilles legals, vetlli per l'acompliment de tots els drets i doni suport a la feina d'acompanyament i visibilització al col·lectiu trans.
Una feina que des de fa anys duu a terme la Generalitat de Catalunya i els municipis del territori. Fins ara, el govern de l'Estat s'ha negat a impulsar els avenços legislatius que necessiten les persones trans per començar a trencar les tuteles legals, socials, mèdiques i econòmiques en què es veuen sotmeses.
És moment de canviar la situació en la qual es troba el col·lectiu trans i tant de bo ben aviat es deixi d'infantilitzar totes les persones que en formen part i s'afronti seriosament la garantia dels seus drets.
Montserrat Flores és la secretària de Feminismes de l'executiva regional d'ERC Camp de Tarragona