Les caramelles són "cants de primavera", de temàtica religiosa o profana, que durant anys i panys han esdevingut costum a casa nostra, segons recull l'etnòleg local Salvador Palomar al seu bloc La teiera. En aquest sentit, l'expert assenyala que a casa nostra van esdevenir populars "força més tard" que no pas a la Catalunya vella.
També són satíriques
Són, doncs, cançons de temàtica religiosa (com els goigs a la Mare de Déu del Roser o cants fent referència a la resurrecció de Crist), que amb el pas del temps van conviure amb altres peces, aquestes centrades en l’arribada de la primavera, el "festeig" o, fins i tot, a la sàtira sobre afers locals.
D'entrada va ser una pràctica per a colles de fadrins i homes dels pobles, que a més anaven de casa en casa per recollir tota mena de "premis" dels habitants: ous i botifarres, o fins i tot diners. Actualment, però, les caramelles les promouen i interpreten grups corals d'associacions i entitats, i les composicions poden ser populars o pròpies.
Reus, segona meitat del segle XIX
Segons la recerca de Palomar, el costum de cantar caramelles a Reus no va arrelar fins a la segona meitat del segle XIX. El 1887, posem per cas, al diari Lo Somatent hi va aparèixer un text en què es va deixar escrit que "ahir fou la nit de las tradicionals Caramellas, més fins a l’hora d’entrar nostre número en prempsa, no sabém que hagi sortit cap colla a cantarlas. És una llástima que las costums tradicionals y características de nostra terra se perdin aixís, quant en cambi se n’introdueix d’altres estrangeras que sols serveixen pera corromprer y viciar al poble". Hi ha coses que mai canvien, a jutjar per la irrupció del Halloween en la nostra agenda.
Per sort, en els anys següents van publicar-se notícies a la premsa local sobre les sortides de colles de cantaires la nit de Pasqua. Quant a grups organitzats, Palomar té documentada una colla al cafè del Miquelet, al barri de l’Illa (l’Isla, de fet) el 1895; o la colla L’Amistat, el 1909. Més endavant, durant la segona República, el grup coral de la Casa del Poble va cantar caramelles republicanes, segons l'etnòleg.
La recuperació als anys 50
Palomar cita també els escrits dedicats a les caramelles de l'enyorat Antoni Zaragoza, Anzame, alguns dels quals publicats en el seu dia a Reusdigital.cat. Aquest va destacar que la tradició es va recuperar a Reus als anys 50, per l'empenta del llavors alcalde Pau Ornosa. Entre les colles de cantaires de la segona meitat del segle passat, Els Tranquils va ser una de les més populars.
Zaragoza va deixar escrit que aquells anys es van organitzar concursos a la plaça del Mercadal, la nit del Dissabte Sant, amb escenari inclòs a plaça i que "mantenint un cert ordre, els grups realitzaven les seves actuacions". Alguns, amb barretina i tots amb el tradicional mocador blanc al coll. Cadascuna de les colles portava un fanal per identificar-se, i una cistella amb un pal extensible per poder recollir les ofrenes ja esmentades dels balcons de les cases.
Més enllà del col·lectiu Els Tranquils, de grups de caramelles n'hi ha va altres, com el del Reus Deportiu.