Arriba un altre cap de setmana i, com és habitual, a Reusdigital.cat volem que el gaudiu. Per contribuir-hi, ens agrada compartir amb tots vosaltres, amics i lectors, algunes recomanacions culturals. De vegades us parlem de música; altres, de llibres, o d'exposicions, o de pel·lícules. En qualsevol cas, esperem que siguin del vostre gust i que les feu córrer.
Marc Busquets recomana "Salem's lot"
Aviat farà 50 anys de la publicació de la novel·la de terror Salem's lot, d'Stephen King. Fa uns anys, una edició il·lustrada de Plaza & Janés ens va recordar, a molts, aquesta història imprescindible per als amants del gènere. És l'obra que va impulsar l'autor a la primera divisió dels best sellers, d'on no n'ha sortit en dècades.
A Salem's lot, King sap dibuixar un context aparentment tranquil (l'acció té lloc en un minúscul poble nord-americà) on l'arribada d'un escriptor amb no pocs traumes coincidirà amb la desaparició d'un nano i unes quantes morts. L'homenatge al Dràcula de Bram Stoker és força evident, en especial per la presència latent de l'amenaça que representa el desconegut, més encara quan és… estranger. Ara bé, de paral·lelismes en trobareu d'altres, perquè King sacseja el seu relat amb la introducció d'elements diversos (cases encantades, les pors de la infantesa) que evoquen altres clàssics.
Ara que arriba l'estiu, i que possiblement tindreu més temps per fer la vostra, desconnectar de la rutina laboral amb un bon llibre (i més si és llarg, com aquest) pot ser una bona manera de gaudir a través de l'obra d'un autor comercial, sí, però que ha sabut crear un univers literari propi.
Marià Arbonès us recomana l’àlbum “A Bit of Previous” de Belle and Sebastian
Aquest cap de setmana us recomano l'últim disc de Belle and Sebastian, A Bit of Previous (2022), i, en concret, la cançó Do It for Your Country. És el primer àlbum que publiquen en set anys i també el primer que graven a la seva ciutat natal, Glasgow (Escòcia), en vint anys. Amb una portada múltiple de quatre portades, el nou àlbum traspua aquest pop clàssic ―amb molts matisos― tan característic del grup, melodies inspirades i l'afany per arribar a nosaltres per vies diferents i sortir-ne sempre victoriosos. Lligant-ho amb el títol, les dotze cançons realment reflecteixen una mica tot el que la banda escocesa ha fet anteriorment, però no per això és menys interessant.
Per als qui encara no conegueu Belle and Sebastian ―que deveu ser pocs―, us diré que és un grup sorgit l'any 1996 en una universitat de Glasgow, liderat pel carismàtic Stuart Murdoch, que fa un pop-rock de gran sensibilitat i amb lletres amb molta càrrega literària. El seu nom prové de l'obra Belle et Sébastien, de l'escriptora francesa Cécile Aubry, i la seva estètica, en bona part, lliga amb els anys seixanta, amb colors ombrívols que reflecteixen delicadesa i melangia.
Belle and Sebastian han estat sempre un paradigma de la perfecció del pop, igual que altres grups escocesos com Orange Juice, Cocteau Twins o Teenage Fanclub. La seva música es caracteritza per les guitarres acústiques, els arranjaments d'orquestra i les melodies dolces, en què la commovedora veu i el talent de Murdoch esdevenen un valor afegit. Deriva sobretot de dos estils: el pop dels anys vuitanta ―amb reminiscències de The Smiths― i el folk d'anys anteriors.
Des dels seus inicis, la formació ha anat canviant: en la seva primera etapa destacaven Isobel Campbell, Stuart David i Mick Cooke, i amb el temps s'hi van anar incorporant altres components, com Sarah Martin, Stevie Jackson i Richard Colburn, entre altres músics. Durant la seva carrera han publicat onze àlbums i nombrosos EP. A més del que us presento avui, destaco de la seva discografia Tigermilk (1996), If You're Feeling Sinister (1996), The Boy with the Arab Strap (1998), Fold Your Hands Child, You Walk Like a Peasant (2000), el recopilatori d'EP de la primera època Push Barman to Open Old Wounds (2005) i The Life Pursuit (2006).
Mereixen destacar-se alguns aspectes que han marcat la vida de Belle and Sebastian. En primer lloc, que els primers treballs de la banda es van gravar en pocs dies perquè Murdoch patia síndrome de fatiga crònica. En segon lloc, que del seu primer àlbum, Tigermilk, només se'n van fer mil còpies, però que gràcies a aquest treball es van convertir en un grup de culte. I en tercer lloc, que al començament no concedien entrevistes ni feien aparicions públiques, cosa que va generar un cert misteri sobre el grup.
Estel Romeu recomana "A todos mis amantes", de Rigoberta Bandini
Després d’arrasar amb la cançó que es va convertir en un himne feminista i reivindicatiu i quedar-se a les portes d’Eurovisió, Paula Ribó ha tornat amb calma i cantant als seus antics amors. Amb delicadesa i demanant perdó, Rigoberta Bandini dedica la seva última cançó a les seves exparelles o, com diu el títol, a tots els seus amants.
Una peça breu (gairebé no arriba als tres minuts), amb arpegis de guitarra, sons electrònics i una veu de vellut posen fre als darrers senzills de l’artista barcelonina. En contrast amb Ay mamá, Julio Iglesias i A ver qué pasa, més festius i amb tornades accelerades; A todos mis amantes és delicada i esquinçadora.
La cançó és una disculpa als seus antics amants i als cors que va trencar immersa en la recerca de ser lliure i independent. Es cita a ella mateixa a la cançó Perra (2021), en què parla de ser lliure i no tenir corretges, i canta: “Llevo una vida persiguiendo ser la perra sin collar de esa canción (mi obsesión por la libertad)”.
A todos mis amantes és un punt i apart en la trajectòria de Rigoberta Bandini, una pausa enmig del frenesí. Manté les segones veus psicodèliques i algun dels ritmes electrònics característics de la cantant, però amb una baixada de ritme que fa apreciar la lletra i la veu entonant un mea culpa a tots els cors trencats.