Aquest diumenge, a Reusdigital.cat recuperem les escapades i excursions dels diumenges. Al llarg de les properes setmanes, doncs, des del diari us convidarem a gaudir d’itineraris pel territori, més enllà del Baix Camp, a la recerca de la bellesa natural i la riquesa patrimonial existents al Camp i l’Ebre. Precisament, en aquesta ocasió ens desplacem cap a les comarques més al sud. El viatge és a la Palma d’Ebre, una població que pot presumir de pintorescos racons.
La ruta
Per arribar-hi en cotxe des de Reus, la ruta més simple passa per enfilar la N-420, fins a Móra, per seguir després per la C-12, tot passant per Garcia i Vinebre. En aquesta localitat trobarem la via directa per accedir a la Palma, la T-2237. El paisatge, en aquest tram, és especialment bonic. Completareu el recorregut (d’una setantena de quilòmetres) en una mica més d’una hora.
Un cop al poble, la primera parada la podeu fer a la cooperativa, cèlebre pel seu oli d’oliva verge extra. El local, a la plaça de Catalunya, compta amb una botiga i una cafeteria. Tampoc és rar, ara que l’estiu encara cueja, veure els veïns a la terrassa, tot fent-la petar. Acte seguit, la visita pot conduir-vos a la Casa de la vila.
L’antiga presó i les dues esglésies
Als baixos, de fet, hi ha les restes de l’antiga presó del poble. Una mica més amunt sortirà al vostre pas el castell, on hi ha l’antic dipòsit d’aigua (de 1924, segons consta al web municipal).
Quant als temples, a la Palma en destaquen un parell: d’una banda, l’església romànica de Santa Maria (o l’església vella); de l’altra, l’església parroquial de l’Assumpció és del segle XIX. Pel que fa a la primera, per cert, és un dels exemples més notables del romànic a les Terres de l’Ebre, juntament amb l’església de Sant Joan (a Llaberia, Tivissa).
Encara us restarà per descobrir un altre atractiu, a la vila: la Font Vella, una antiga construcció àrab (del segle X, es creu). Fins al primer quart del segle XX va ser usada com a font municipal. Ara en desús, el cert és que l’entorn natural és molt bell. Igualment, el mirador (al carrer de Baix) convida a seure i gaudir de la quietud del lloc. Per acabar de gaudir-ne, recupereu alguna de les obres de la popular escriptora Marta Rojals, filla del poble.
Com a cirereta del pastís del diumenge ebrenc, dirigiu-vos al pi de cal Pino (o pi de la Palma, simplement), el més gruixut de tot Catalunya, segons van fer constar Martí Boada Juncà i Arnau Boada Puchol a Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals (Edicions Brau, 2011).