‘Unhinged’ és la proposta que defensaran a l’escenari del Teatre Fortuny de Reus aquest dimarts, 7 de maig, a dos quarts de 9 del vespre, els ballarins Ovidi Álvarez i Laia Cucó. L’accés al Fortuny per gaudir d’aquesta posada en escena és gratuït i obert a tothom.
L’objectiu era ‘fer un primer contacte’
Durant tot el duet treballen la qualitat del moviment en la primera vegada que ambdós ballen junts en una coreografia. «Més enllà de la idea conceptual, el que ens interessava era trobar-nos mútuament», explica el jove de 24 anys, Ovidi Álvarez, qui afegeix: «Perquè dos cossos puguin treballar conjuntament, s’han de poder entendre».
Sota el títol ‘Unhinged’, vol fer sentir l’espectador què passa quan algú està fora de la norma, no encaixa i surt d’una estructura rígida. Ambdós ballarins ho han experimentat en la seva vida, ja que el món de la dansa està molt reglat i reflexionen: «Què passa quans ens sortim d’aquestes estructures fixes?».
Tant l’Ovidi com la Laia, ell de Reus i ella de Cambrils, han marxat a estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona i han tornat a casa. Fins a principis del mes de febrer no es coneixien, quan van quedar un dia per veure què podien arribar a fer i, ara per ara, el resultat és el que es veurà dimarts al Fortuny.
«A casa nostra hi ha coses que no valorem prou fins que no les tenim, com ara l’alimentació o el clima», això és el que pensa l’Ovidi després d’haver estat una temporada vivint als Països Baixos, i afegeix: «Aquests aspectes, quan ets una persona creativa, t’influeixen moltíssim». No obstant això, l’artista se sincera i reconeix que és un estira-i-arronsa amb la part negativa, i és que «aquí costa molt fer-se un lloc i hi ha pocs ajuts i subvencions». La Laia, amb 20 anys, comparteix que gran part de les persones amb qui es va graduar o han deixat la dansa o han marxat fora, i reflexiona: «Si tothom d’aquí va a altres països o a Barcelona, qui es queda?».
El que presenten dimarts és tan sols un punt de partida
Darrere d»Unhinged’ estan ells dos, el pare de l’Ovidi, Kandi Álvarez, qui és l’autor del cartell de l’obra, i el germà del ballarí, el músic Silvio Álvarez, encarregat de la part sonora de l’espectacle.
La idea de tot plegat és ampliar la proposta i arribar a presentar-la a festivals i concursos. Ambdós ballarins s’han entès perfectament i aquest és un primer tast d’un camí encara per definir i recórrer.