Reconvertit en un espai cultural per al gaudi dels reusencs, Cal Massó és l’herència dels temps en què a la ciutat s’hi produïen diverses begudes alcohòliques. Edifici construït el 1920 i dissenyat per Pere Caselles, va acollir la destil·leria fundada una dècada abans per Josep Massó Sendrós. Tal i com s’exposa a la mostra ‘Coses de Reus’, al Museu d’art i història de la plaça de la Llibertat, va ser l’última fàbrica d’elaboració de licors i aiguardents del terme. La seva història recull no poques curiositats, com ara que s’hi va preparar un licor batejat com ‘Leche de vieja’.
L’edifici
Al seu torn, l»Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya’ estableix que si bé Caselles es va implicar en el projecte, aquest el va signar el tarragoní Pau Monguió. D’estil noucentista, és un conjunt de planta baixa i amb un pati interior, que ocupa una illa de cases. Les façanes són d’aplacat de pedra polida i rústega, i els interiors d’obra vista, de colors terrosos. Un cop a l’interior, el que crida a l’atenció és l’amplitud de l’espai, virtut aconseguida a partir de l’alçada dels sostres, fets de revoltons de volta catalana i sostinguts per arcades de punt rodó que descansen sobre pilars quadrats.
En un moment de la seva dilatada trajectòria, Cal Massó va concentrar la producció de licors en una part de la nau i va llogar la resta al negoci Persianes Cort. El centre d’art es va inaugurar el 2007, si bé a posteriori s’hi va dur a terme una segons intervenció, a partir de 2009, amb la voluntat de conservar l’ambient i els elements arquitectònics originals.
Varietat de licors i aiguardents
En relació a l’activitat econòmica i comercial de Cal Massó, Marc Ferran va explicar al treball ‘El patrimoni de la indústria del vi i l’aiguardent al Museu de Reus’ que la destil·leria va destacar especialment per la gran varietat de productes que s’hi van arribar a fer. De fet, a l’espai de la Llibertat s’hi poden veure etiquetes dels beuratges més populars entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, en un «excel·lent indicador dels gustos» del públic. Vins, licors, destil·lats, cremes i xarops, entre altres, eren posats al mercat des de Reus.
En concret, va assenyalar Ferran, «sorprèn la varietat de licors que arribaven a oferir (a la destil·leria Massó), des dels més corrents, com l’anís, chartrès, la ratafia o el licor estomacal, passant per licors amb noms tan peregrins com ‘Leche de vieja’, ‘Beso de novia’ o ‘Cualquiercosa'». Aquest últim, per cert, va tenir la seva versió en la nostra llengua, és a dir, (‘Qualsevolcosa’).