La CUP ha entrat aquest dilluns al registre de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) un escrit on demana que s’investigui l’operació de compravenda dels terrenys de Hard Rock al Tarragonès.
La formació acusa els departaments d’Economia i Territori – liderats pel vicepresident Pere Aragonès i el conseller Damià Calvet – d’insistir en una operació «fraudulenta» que només beneficiarà a La Caixa. «Manifestem la nostra incomprensió davant l’obstinació del Govern», ha subratllat la diputada Natàlia Sànchez.
En aquest sentit, alerta que cal revisar les despeses que pot general l’operació, les quals considera «difícilment justificables». També dubta del preu de venda dels terrenys després que el TSJC hagi declarat «nul» el pla urbanístic.
En aquest mateix sentit, s’ha expressat la cap de llista del partit a Tarragona, Laia Estrada, que ha recordat que es tracta d’un model «caduc» que malmet «el territori». Estrada ha subratllat que el projecte que el Hard Rock només servirà per «protegir interessos privats» i no pas beneficiar aquells que són d’interès «públic». «Malmet el territori, el medi i atempta contra la salut pública de les persones», referint-se en aquest darrer cas als possibles problemes de ludopatia que en poden derivar. A més, la CUP ha aprofitat per carregar contra el Govern qüestionant les seves prioritats.
Estrada, doncs, no entén perquè JxCat i ERC volen tirar endavant un projecte que posa «en risc» les arques públiques amb una xifra de 120 milions d’euros. «La Generalitat es nega a assumir el control dels recursos sanitaris privats, però aposta per un projecte que és fum», ha lamentat la regidora tarragonina. La compareixença de la formació s’ha fet davant de l’Oficina Antifrau, on just després les dues representants cupaires han entat a registrar el document. En aquest desglossen punt per punt les diverses «irregularitats» que veuen a la compravenda dels terrenys de Hard Rock i demanen que s’investigui uns fets que, al seu entendre, tenen una «innegable aparença delictiva».
És el cas del manteniment del preu de venda en 120 milions, les despeses «injustificables» de l’operació, aquelles de caràcter notarial que s’estalvia Hard Rock, o bé l’aprofitament de l’escriptura de la compravenda per fer-hi constar «acords» que van més enllà de l’operació en qüestió.