Quantes vegades hem escoltat Arcadi Oliveres explicar-nos, omplir-nos de dades, informacions, estadístiques i documentació que justifiquen i donen suport al seu argumentari per analitzar la situació actual local, nacional, estatal, mundial i arran del qual poder canviar els grans errors del món, les grans injustícies, la deshumanització, la militarització, les desigualtats, el desemmascarament de lobbys i poderosos…
Desvetllador de consciències amb saviesa, agudesa i un toc d’humor, que mai hi faltava. Arcadi Oliveres és un home savi, però si només fos savi no seria pas tan estimat per tothom. La seva generositat ha estat constant en la seva trajectòria, igual que el seu tracte humà fins i tot tendre, la seva bondat; no tenir mai un ‘no’ per a ningú malgrat la distància, malgrat el temps i malgrat els anys.
És aquest Arcadi tan proper el que ara valoro i vindico. L’home tan intel·ligent que sap que la humilitat és la millor riquesa, que l’esperança és una necessitat vital i que la coherència és irrenunciable. Res a veure amb la saviesa dels ignorants que ens envolta massa sovint.
Es poden realitzar canvis radicals sense humanitat, sense generositat? Que cadascú cerqui la resposta.
Ara, l’Arcadi ens dóna la seva última lliçó, se’n va acomiadant-se de tothom amb dignitat, amb serenor, fins i tot amb felicitat al rebre les mostres d’estima de tanta gent que l’acompanya.
‘Tossudament alçat’ diu la cançó, com tu, Arcadi, reivindicant arreu que un món millor és possible.
Agraeixo de tot cor la generositat de la família de l’Arcadi per haver-lo compartit al llarg dels anys amb tantes persones.
Moltes gràcies, Arcadi.
Montserrat Foraster i Adserà.