Podríem viure en un món sense música? Aquest és el dilema que presenta ‘L’invent de la Doctora Larsen’, l’obra de producció pròpia que han gaudit més de 1.000 infants a la 4a edició del ‘Cap infant sense Fortuny’. Aquest projecte va néixer amb l’objectiu d’apropar els espectacles culturals en directe als nens i nenes de Reus, amb la Fundació del Teatre Fortuny i la Fundació Camerata XXI al capdavant de la iniciativa.
La representació proposa una Terra sense recursos, i que obté l’oxigen necessari per a la població mitjançant un sistema que s’alimenta la música d’uns androides. Els humans estan lligats a les màquines per sobreviure, en una obra que té la consciència ambiental i la intel·ligència artificial com a eixos vertebradors.
El rpojecte ha comptat amb el músic i dramaturg Rafael Fabregat, que s’ha encarregat de crear el fil narratiu. «Quan em van presentar la proposta vaig pensar que la temàtica havia d’estar vinculada amb l’actualitat», ha explicat. Els protagonistes de l’obra han fet assajos intensius al Convent de les Arts d’Alcover, i la van estrenar davant del públic el passat diumenge, i Fabregat ha alabat la feina de tots els professionals: «El producte és molt atractiu per als nens, sense oblidar el seu missatge», i que permet als infants i adults «alliberar-se de les pantalles i gaudir d’un espectacle cultural en directe».
Per altra banda, el músic i també compositor de la representació Jordi Cornudella, ha explicat que des d’un inici volia «jugar amb dues músiques diferents», diferenciant la «música gairebé cartesiana» dels androides i la interpretada pròpiament pels músics. «Per a generar un contrast m’he inspirat en les melodies tradicionals», ha explicat Cornudella, «és aquella de la qual formes part, et sents com a teva».
A aquesta història i la seva base musical s’ha afegit la part visual, que comptarà amb la presència dalt de l’escenari d’actors, però també dels músics, que passaran a formar part de manera directa de l’obra. Així ho ha assegurat el director escènic, Iban Beltran, que ha explicat que en aquesta ocasió «l’escenari està al servei de la música», i que es genera un «diàleg constant». Per a l’obra, Beltran ha decidit deixar la palestra amb poca presència de decorats, potenciant l’ús de continguts audiovisuals, estretament relacionats amb la temàtica de l’obra.
Aquest dijous 30 de maig, s’han dut a terme dues sessions, una a les 10 del matí i l’altra a dos quarts de 12 del migdia.