El cas ha girat al voltant de l’ús de dues targetes de crèdit que el club va posar a l’abast a l’expresident per tal que les usés per a despeses relacionades amb els objectius del seu càrrec. Segons el fiscalia, però, almenys entre 2003 i 2011, les va emprar per cobrir despeses particulars. La defensa, al seu torn, va al·legar indefensió ja a la sessió de qüestions prèvies, va plantejar la prescripció dels fets i va mantenir que el Reus Deportiu no s’hauria d’haver personat com a acusació particular perquè no es va pas aprovar per junta.
La fiscalia va demanar dos anys de presó per a l’exmandatari del Reus per apropiació indeguda, tot sol·licitant a més una indemnització per al club reusenc de 75.683,71 euros (la xifra que es considerava que s’havia gastat sense justificar). L’Associació d’Amics del Reus Deportiu, al seu torn, i que ha exercit l’acusació particular, va demanar fins a cinc anys de presó per estafa i apropiació indeguda, tot establint en més de 150.000 les despeses personals.