Les reaccions iròniques no es van fer esperar. Col·lectius de piuladors tarragonins que asseguraven tenir la llamborda i que exigien delirants condicions per tornar-la; veïns que deixaven flors i espelmes per vorejar el buit (també emocional) que ha deixat la pedra a plaça; pans i coques a canvi de pistes; i un perfil a Twitter en què la protagonista de la història ha cobrat vida han fet més amena l'espera fins aquest dilluns, moment en què ha expirat l'ultimàtum de Pellicer.
De fet, el batlle reusenc va apuntar que si es tornava la pedra en el període estipulat no hi hauria "represàlies". És d'esperar, en conseqüència, que si des del consistori disposen d'imatges de vídeo del moment en què van sostreure la llamborda, ara es pugui iniciar la investigació pertinent per esclarir els fets, si s'escau. Sigui com sigui, d'actes vandàlics i incívics en tenim, per desgràcia, molts altres exemples, a Reus.