Una de les gestes esportives de la qual més bon record té és la fita inoblidable que va viure quan va anar a jugar amb l’equip nacional d’Alemanya, amb motiu dels Roller Games, a Barcelona. És una noia espectacular que té moltes coses a dir en aquest món, ja que hi ha pogut viure noves experiències.
-Defineix-te amb quatre paraules.
– Potser és molt reiteratiu, però la meva mare em descriu amb aquests quatre adjectius: ambiciosa, empàtica, genuïna i esportista.
-Per quin motiu vas venir a Catalunya?
– Vaig decidir venir a Catalunya perquè el meu entrenador, Markus, va ser convidat per a anar al Reus Deportiu com a entrenador. També pel club: li van preguntar si hi havia jugadores bones al nostre equip i si els agradaria jugar al Reus. En Markus em va preguntar si estava interessada a anar a jugar una temporada a Catalunya. En teoria, jo volia anar a la universitat després d’acabar l’institut, però estava tan contenta de tenir l'oportunitat de jugar a Catalunya que vaig dir directament que sí! Perquè per a una jugadora d’Alemanya aquesta és una gran oportunitat per a millorar i conèixer el nivell de joc que hi ha a Catalunya.
-A part de l’idioma, què més t’emportes com a record?
– Aquest any he après moltes coses, perquè és la primera vegada que visc sense la meva família i per això vaig haver d’aprendre a cuinar per a mi i coses així… D’altra banda, he après molt sobre mi mateixa. Però el millor que he après ha sigut dins a de la pista!
-Què és el que més trobes a faltar d'Alemanya?
– Trobo molt a faltar la família i els amics. També trobo a faltar la rutina normal de cada dia d’anar a l’institut perquè en aquest moment tinc molt de temps lliure i enyoro la normalitat quotidiana, veure tots els dies la gent de l’institut…, però, d’altra banda, també ha sigut genial i m’he pogut relaxar: poder gaudir de només jugar a hoquei i també de només entrenar els meus equips.
-Quan tornes a Alemanya?
– Tornaré a Alemanya tan bon punt acabi la temporada aquí perquè vaig a estudiar a Wuppertal (Rin del Nord-Westfàlia).
-Què tens pensat de fer en el futur?
– En el futur, voldria jugar el màxim temps possible a hoquei, però l’altra cosa és que vull ser professora. Per això estudiaré Biologia i Esport.
-cContinuaràs jugant a hoquei a Alemanya?
– Sí, per descomptat, tornaré al meu club d’Alemanya, l’IGR Remscheid, i continuaré jugant.
-Què penses que trobaràs més a faltar de Reus?
– De Reus, en trobaré molt faltar algunes jugadores del meu equip i em perdré poder jugar en aquesta lliga amb tants bons contrincants. Una altra cosa són els equips que estic entrenant. Els conec més i més a mesura que passa l’any i són uns equips tan divertits i genials que confesso que m’ha fet molt feliç haver pogut formar-ne part!
Maria de Haro Grau és alumna de 3r curs d’ESO a l’institut Gabriel Ferrater de Reus i jugadora d’hoquei sobre patins del Reus Deportiu de Fem. 15.