Aquesta setmana s’ha inaugurat la restauració del retaule de Sant Josep de l’església del Vendrell. Un retaule sobre ciment, si, per sorprenent que soni. L’autor del retaule i d’altres peces monumentals de l’església vendrellenca va ser Josep Maria Jujol, un dels grans arquitectes del modernisme català, no prou valorat.
El seu llegat al Vendrell data dels anys 50 del segle XX, al final de la seva trajectòria professional i vital. A l’església hi ha mil detalls del coneixement i el concepte creatiu de Jujol: policromia, coneixement dels materials, tractament de la llum, llibertat creativa, detalls decoratius, formes impensables dins l’iconografia religiosa.
Jujol demostra al Vendrell la capacitat de reinvenció de l’imaginari religiós més clàssic, amb una sòlida base cultural. Potser l’exemple més clar i més espectacular és el baldaquí daurat de l’altar major amb columnes salomòniques inspirades en el del Vaticà, però menys austeres, més barroques, il·luminades per un extraordinari vitrall que escapa de qualsevol convenció.
Qualsevol excusa és bona per visitar l’església del Vendrell, és un cas únic a Catalunya, una apoteosi de llibertat creativa de Jujol, des de les rajoles del terra fins a la llum del temple.