Tot i que les malalties afecten de manera diferent homes i dones, en la recerca, els tractaments i l’atenció mèdica i social no sempre es tenen en compte aquestes diferències. Un exemple concret: l’any 2016, de les persones majors de 15 anys ateses al CAP de Deltebre que consumien benzodiazepines, substàncies amb efectes sedants com ara somnífers, ansiolítics o relaxants musculars, gairebé el 70% eren dones, per sobre de la mitjana estatal.
Això va portar a dues metgesses del centre d’atenció primària, Maria José Sáenz Rodríguez i Lourdes Franco López, a investigar per què. A través d’una recerca qualitativa i etnogràfica van veure que tenien un perfil comú: dones amb malalties, cuidadores, amb feines precàries, amb un rol tradicionalment femení, que buscaven ajuda en la medicació. Alhora van observar que la pressió assistencial, la falta de temps per parlar amb la pacient o les receptes prèvies conduïen els professionals metges a receptar les benzodiazepines, perpetuant la patologització.
Amb les dades a la mà, Maria José Sáenz i Lourdes Franco van decidir intervenir i van crear un grup d’ajuda; amb el temps es va ampliar i se’n van obrir de nous. Com a resultat, el consum dels fàrmacs sedants va baixar significativament entre el col·lectiu de dones participant perquè compartir les experiències i disposar del suport mutu necessari els va suposar un alliberament. La dedicació a la millora de la salut de les dones els ha valgut a les dues metgesses la Distinció Maria Antònia Ferrer que cada any lliura la Universitat Rovira i Virgili, a través de la Unitat d’Igualtat, a aquelles persones o col·lectius que han destacat per la seva tasca en la visibilització i defensa dels drets de les dones.