Reus s’ha afegit a la celebració nacional de l’Any Joan Perucho amb la programació, per part de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Lectura, d’una agenda d’actes propis en paral·lel als organitzats arreu del país sota el comissariat de Julià Guillamon, el seu biògraf oficial. Jutge als matins i escriptor heterodox la resta del dia, aquest barceloní que va exercir arreu de la nostra demarcació una professió tan allunyada de la seva producció literària perquè volia destins amb garanties de proporcionar-li suficient temps lliure «seria considerat en l’actualitat –cent anys després del seu naixement- com un personatge de culte arreu del món i el rei de l’underground».
La cita, que exemplifica una obra literària polifacètica de més d’un centenar de volums on es barregen vampirs, traduccions de H. P. Lovecraft, gastronomia, erotisme, espies, viatges en el temps i imaginació desbordant, correspon al director literari del Mèdol i responsable de l’edició dels seus darrers tres llibres, Jordi Cervera. Ell va ser l’encarregat de donar ahir el tret de sortida als actes dissenyats per l’entitat reusenca amb una conferència destinada a humanitzar un home «considerat moltes vegades com esquerp. Vaig tenir la sort de conèixer-lo personalment i vam generar una bona amistat. Tractat de prop era un encant», afirmava poc abans de treure del record una anècdota reveladora del fer de Perucho. «Al Mèdol li vam editar la part en català del llibre ‘El libro de la cocina española’. Un matí ens va trucar dient que vindria el migdia i que li faria molta gràcia menjar mandonguilles amb bacallà, que era una recepte inclosa al text. I ja ens veus a nosaltres, a les deu del matí, buscant algú que ens les pogués fer». El recurs més a mà «va ser trucar al David del Barquet de Tarragona. Ens les va fer, i estaven boníssimes. Però és clar, amb tot poc temps estaven salades, fins al punt que ens vam passar tota la tarda tombant per Tarragona de bar en bar esgotant les ampolles d’aigua».
«El millor del Perucho era el mateix Perucho», assegurava. Cervera. «Es va crear un personatge histriònic» que el va convertir «en un dels personatges més incòmodes de la literatura catalana». Entre altres coses perquè la seva producció estava fonamentada en una biblioteca particular de «més de 30.000 volums a quin més rar, incunable i únic». Tot un arsenal que en el període previ a internet i al clic que tot ho sap «feia servir de material pera les seves històries. I això, és clar, era difícil de jutjats pels crítics de l’època. Perquè quan ell feia referència a un escrit de Sant Joan de no sé què del monestir no sé quin, la gent es quedava pensant de si no els fotia el pèl. Li rebatré i em traurà un llibre de la seva biblioteca?, es preguntaven». Aquesta impossibilitat d’accedir a fonts tan ben curades per Perucho «inquietava bastant als crítics de l’època. També el fet que combinés el català i el castellà, i al final Perucho es va convertir en un personatge que estava en terra de ningú».
Cervera recorda el seu vessant polièdric. «Va ser un precursor de les històries de vampirs i a partir d’una editorial anomenada Tavern, que ell mateix va crear amb diners dels seus amics jutges -un fet ja de per si peculiar- publicava coses absolutament surrealistes». Entre elles «un diccionari del Diable. Coses que, per aquella època, feia al·lucinar a la gent, encara que avui en dia seria considerada cultura underground pura. Per això crec que és un personatge que encara té coses per descobrir».
“Per aquell que vulgui acceptar el repte el ritu iniciàtic demanaria llegir ‘Les Històries Naturals’. Però com nen curiós i xafarder que era, i que ho aplicava després a la seva literatura, tots els llibres són molt diferents». Cervera en destaca també ‘La Gàbia per a petits animals feliços’, i ja en vessant poètic ‘Sota la Sang’. Sense oblidar ‘El libro de la cocina española’, guia gastronòmica en la qual compartia plat a taula amb Néstor Luján. «Van partir Espanya en dos trossos, la part de dalt per a Perucho i la de baix per Luján, i van anar com uns reis a dinar a tot arreu. Això avui en dia és inconcebible», afegeix Cervera amb un somriure que es difumina quan parla de l’estancament creatiu actual. «El problema és que som un país sense memòria del que ens ha precedit. Ara és difícil trobar llibres de Perucho a les llibreries, i qui diu d’ell diu de qualsevol altre. Has d’anar a buscar obres completes. I això ho suplim amb aquests anys especialitzats», conscient que «l’any vinent ja no s’en recordarà ningú. Potser, i a pesar que llueixen més els Anys, cal una política de fons que permeti posar tots els valors que tenim damunt la taula i poder-los consultar i gaudir».
Per la seva banda, el membre de la rejovenida Secció de Llengua i Literatura del Centre de Lectura, Miquel Bonet, relatava el conjunt d’actes previstos arreu de l’any per recordar la figura de Perucho. «Intentarem fer un acte cada mes. L’abril tindrem una altra xerrada amb Vicenç Altaió, que és crític d’art i ens parlarà de la relació entre Miró i Perucho amb la col·laboració de la Fundació Mas Miró de Mont-roig». El maig comptarà amb una nova conferència «relativa a tot el que és ciència-ficció i fantàstic, una de les seves obsessions, a càrrec de l’editor de Pagès Editors –editorial de Lleida especialitzada en literatura fantàstica-«. En mesos successius el ventall s’ampliarà amb un espectacle musical de Josep Pedrals ‘El mèdium’ basat en la seva producció poètica «segurament als Jardins de la Casa Rull», així com «un espectacle de titelles de caràcter familiar organitzat directament pels responsables nacionals de l’Any Perucho. Està previst per a setembre amb la intenció de fer-ho coincidir amb les Festes de Misericòrdia».
A més, l’agenda incorpora dues sortides a l’octubre i novembre en espais que s’identifiquen amb la producció literària de Perucho. La primera a Albinyana, en col·laboració amb l’ajuntament, i la segona a Pratdip, «escenari de ‘Les històries naturals’ en conveni amb el consistori i Pratdip Llegendari. Una referència que permet també afegir «un espectacle de l’acordionista Carles Belda, que ha fet un romanç precisament a partir d’aquesta obra». Els actes es tancaran amb la visita desembre de Guillemon, comissari nacional de l’Any Perucho.