Sembla que no som capaços de conviure amb altres espècies. De fet, si no utilitzem els animals per a menjar-nos-els, no els volem.
Volem ser defensors de la natura i de les espècies. Però, en realitat, fem el contrari. Destruïm natura per a edificar espais només pensats per als humans, i si un animal ens molesta, simplement i cruelment l’exterminem.
A Reus, com sempre, les principals víctimes són els coloms. No sabem del cert si per un odi del consistori cap aquests animals, o per aconseguir vots de la gent que es queixa perquè aquests ocells intenten sobreviure al mateix entorn (on han de viure, doncs?) o perquè si és una espècie que no obtenim benefici econòmic, doncs acabem amb ella.
Nova campanya de captura de coloms, amb xarxa. S’enganya els coloms posant menjar i quan intenten alimentar-se, se’ls llença la xarxa, s’introdueixen a una furgoneta i se’ls emporten. Per matar-los. Això és el que fan, matar-los.
Molta publicitat de petits dispensadors de pinso anticonceptiu, per justificar una despesa superior als trenta mil euros. Dispensadors en sis punts de la localitat (plaça Mercadal, antic hospital Sant Joan, Estació Enològica, La Palma, edifici Aigües de Reus i al carrer Balmes). Estem parlant d’una ciutat de més de 53 kilòmetres quadrats. Per tant, els ciutadans, estem sentenciats a veure com es produeixen captures i extermini en totes les altres zones.
Quants coloms es maten? Milers? Reus té més de cent mil habitants. I si sobrem també? Si hi hagués una raça superior, trobaríem just que ens exterminessin?
No aprendrem mai res. No som justos amb la natura. I no ho veiem, ni tan sols ara, que ens hem adonat que som vulnerables i que un virus ens pot extingir quan vulgui. Seguim sent egoistes i només mirem pel nostre benestar. Ens és igual que els animals per a consum humà estiguin tota la vida empresonats, pateixin durant el trasllat als escorxadors o siguin maltractats un cop són al seu destí d’extermini. De la mateixa manera que ens és igual veure com capturen els coloms per matar-los. Morir amb por deu ser terrible, que et matin sense saber per què també.
Siguem més humans. No manem en aquest planeta. Un planeta de tots, persones i animals. Planeta on nosaltres, precisament, vam ser els darrers en aparèixer.