El Camí de la solidaritat és una ONG d’origen cambrilenc que, com milers i milers de causes d’arreu del món, s’ha vist obligada a reorganitzar-se a causa del Covid-19. El confinament ha impedit posar en marxa els esdeveniments que s’imaginava l’ONG per recaptar diners per a la seva meta, però això no ha frustrat els seus objectius: aquest dissabte s’inicia un ‘crowdfunding’ per finançar el projecte de ‘500 cuines sense fum’.
Una zona rural del Nepal
A de Bhimphedi, una zona rural del Nepal, cuinen fent fent servir llenya com a combustible i sense cap tipus de ventilació. És per això que les famílies de Bhimphedi inhalen tots els gasos i substàncies tòxiques que procedeixen de la combustió de la llenya. L’OMS xifra que 226.000 persones de tot el país pateixen malalties respiratòries i càncer. A més, la inhalació d’aquests fums tòxics provoca la mort prematura d’unes 24.000 persones (sobretot, dones i nenes i nens, que són qui més temps passen a les cuines). Cada cuina sense fum costa 100 euros, per la qual cosa la suma a la qual aspira arribar El Camí ascendeix als 50.000 euros (en total, cuines sense fum per a 500 llars nepaleses).
L’emergència sanitària que estem vivint aquests dies fa que el projecte de les 500 cuines sense fum «obtingui, si s’escau, encara més urgència, perquè els habitants de les zones rurals del Nepal no disposen d’una casa saludable on confinar-se», segons expliquen els integrants del col·lectiu cambrilenc. «Les seves cases estan plenes de fum i no s’hi pot respirar ni, gairebé, obrir els ulls», s’afegeix. Mitjançant aquest micromecenatge, «es pretén que les cases d’aquests nepalesos siguin llocs més saludables i esdevinguin llocs de refugi on els seus habitants puguin respirar tranquils en aquests temps de confinament», s’assenyala.
Per començar amb la recaptació de diners, aquest mateix dissabte s’inicia una campanya de crowdfunding. A banda d’aquesta campanya, es precisa des de l’organització, es poden fer donacions a la pàgina web d’El Camí.
En què consisteixen les cuines sense fum?
Enguany, El Camí col·labora amb un programa catalano-nepalès anomenat ‘Awasuka’, que es desenvolupa a través de diverses organitzacions del nostre país (Base-A, el CCD de la UPC, Petit Món i el Rotary Club Kantipur de Nepal). El mot ‘awasuka’ està format a partir d’unes paraules nepaleses que signifiquen ‘programa de millora de l’hàbitat’. Dirigit per l’arquitecta Mònica Sans Duran, amb 10 anys d’experiència en cooperació al Nepal, el programa va iniciar-se arran del terratrèmol del 2015 i ha desenvolupat diversos projectes d’arquitectura sismoresistent i de salut.
Les cuines en qüestió estan formades «per una cuina millorada, una campana interior i una xemeneia exterior, i ajuden a alleugerir la pobresa des de tres perspectives», se subratlla des de l’ONG. «Primer de tot, milloren les condicions de salut, es contribueix a disminuir les malalties i el nombre de morts, i com és evident, millorar la salut respiratòria implica ser menys propens a patir complicacions derivades de la Covid-19», s’apunta. En segon lloc, «l’estil de vida dels membres de les famílies es veu millorat ja que dediquen menys temps a cuinar i això implica disposar de més temps per a invertir- lo al treball o a l’estudi, i en conseqüència les famílies nepaleses poden incrementar la seva participació en activitats econòmiques i productives», es manifesta des del grup. En tercer lloc, «ajuden a reduir les despeses familiars, ja que en no patir malalties pulmonars es redueixen les despeses sanitàries», es conclou.
Desenes de voluntaris
Un noi de Cambrils, Roger Solà, va començar el projecte l’any 2013, amb només 17 anys, per involucrar-se en causes locals com ara a favor dels nens en risc d’exclusió al municipi del Baix Camp o a favor de la visibilització d’associacions de malalties minoritàries. Enguany, El camí de la solidaritat ha adquirit formalment la condició d’ONG «pel nombre de voluntaris que recull el projecte, de manera que es millorés la seva gestió», s’explica.
Avui dia, «El Camí ja no només és el Roger: està formada per desenes de voluntaris, de Cambrils, de Barcelona i de països com Itàlia, l’Índia, Estats Units o França, organitzats de manera horitzontal, sense jerarquies», segons s’apunta des del col·lectiu. Tots ells esperen contribuir a una societat «més justa, sostenible i igualitària mitjançant un procés de deconstrucció, aprenentatge i consciència que formem part d’una societat colonitzadora, capitalista i patriarcal».