Un cap de setmana més, i ja en fa uns quants, els companys de Reusdigital.cat ens hem decidit a fer una tria dels discos, els llibres i les pel·lícules que ens han complagut per compartir tota aquesta cultura amb vosaltres, estimats amics i lectors. Esperem que la selecció us agradi, i que us serveixi per desconnectar de la rutina diària ara que s’acosta un cap de setmana llarg, amb pont inclòs per a alguns afortunats.
Isabel Martínez recomana ‘L’infinit dins d’un jonc’, d’Irene Vallejo
A mig camí entre la crònica personal d’una entusiasta amant de la lectura i el relat històric de les diverses facetes relacionades amb un dels millors invents de la humanitat (en efecte, els llibres), la periodista Irene Vallejo recorre els segles per parlar-nos de les implicacions (econòmiques, culturals,…) d’aquesta afició basada en l’aprofitament d’un material tan simple com el jonc.
Un recorregut eclèctic on ressona amb claredat la veu de les dones des de la mesopotàmica Enheduanna a la represaliada Maria Moliner, qui va signar un excel·lent diccionari malgrat les traves. De la mà d’una prosa àgil però amb ressons clarament personals, l’autora ens fa passejar per les grans biblioteques clàssiques (Alexandria, Halicarnaso…) que van vèncer l’arrelada tradició oral dels temps antics i composa, alhora, una autobiografia literària genuïna a partir dels seus records familiars (els contes llegits per la mare, les visites estivals a la biblioteca…) i la seva tria d’autors i lectures imprescindibles (Bradbury, Kapuscinsky, Eco…). Una llista que té poc de cànon i molt d’amant empedreït de les pàgines manuscrites.
Marc Busquets recomana el disc ‘Skeleton tree’, de Nick Cave & The bad seeds
Editat el 2016, mesos després de la tràgica mort del seu fill adolescent Arthur, l’àlbum ‘Skeleton tree’ de Nick Cave i els seus The bad seeds és una carta de comiat, de dol i també d’amor. És un disc poètic, fins i tot íntim. El dolor hi apareix a cada instant, lògicament, però no pas d’una manera explícita. Les cançons que l’integren són, de fet, una narració carregat de reflexions que eleven la pèrdua d’un ésser estimat fins a plantejar-se què som i què hi fem, en un aquest món. Tot plegat, per sortir-se’n, per anar sanant les ferides amb el pas del temps, un cop et decideixes a tirar endavant, a retisuar-te en l’entorn que t’envolta després d’un cop tan dur.
L’arquitectura sonora d»Skeleton tree’ són ombres, són misteris i xiuxiuejos. I sí, del dolor en poden sorgir obres bellíssimes, intenses en la seva reserva, úniques.
Feu la prova i escolteu ‘Rings of Saturn’ per comprovar-ho.
Alba Cartanyà recomana ‘Captain Fantastic’, de Matt Ross (2016)
Amb la figura de Noam Chomsky de fons, la pel·lícula relata el viatge singular d’un pare i els seus sis fills que, a causa d’una pèrdua, es veuen obligats a tornar a la civilització.
Una família que fa anys que viu apartada de la societat, en una autocaravana al bosc, sobrevivint amb tot el que ofereix la natura; aïllats del sistema capitalista, del consumisme i de les comoditats de la ciutat, els infants reben educació física i intel·lectual dels seus pares.
Aquest drama amb tocs de comèdia és el retrat d’un xoc entre diferents maneres de viure i de veure la vida; una revolució personal d’un pare i una mare contra un sistema en què no creuen. «Si assumeixes que hi ha un instint cap a la llibertat, llavors encara hi ha possibilitats de canviar les coses», és una de les frases del teòric estatunidenc que apareix al film.
Marià Arbonès us convida a escoltar la música de The Low Anthem
Aquest cap de setmana us presento el grup The Low Anthem i, en concret, el seu disc ‘Eyeland’ (2016). Es tracta del cinquè àlbum d’aquesta banda de Providence (Estats Units) dedicada al folk-rock i creada el 2006 per Ben Knox Miller i Jeff Prystowsky. Després s’hi van incorporar altres músics fins a arribar al quintet actual, format, a més de pels dos promotors, per Florence Wallis (violí i veu), Bryan Minto (guitarra i arpa) i Andy Davis (piano elèctric).
‘Eyeland’ es va gravar al seu propi estudi, situat en un teatre que gestionen des de fa vuit anys com a local de música en directe. El disc respon a un treball conceptual sobre consciències de la infantesa, en què The Low Anthem sorprèn gratament amb peculiars arranjaments de sintetitzadors i efectes de so. Tot plegat, amb l’objectiu de fer cançons indie-folk amb un to més experimental. Una tendència arriscada, però que demostra fins a on arriba la seva creativitat i que ja havia emprat en el seu disc anterior, ‘Oh My God, Charlie Darwin’.
Després d’’Eyeland’, The Low Anthem va enregistrar l’àlbum ‘The Salt Doll Went to Measure the Depth of the Sea’ (2018), després que el grup patís un accident de trànsit. També és un treball experimental i conceptual. La inspiració prové de la lectura de Knox Miller d’‘On batega el cor’, la biografia de Kay Larsen sobre John Cage i la llegenda budista ‘La nina de sal’ en la qual una nina intenta conèixer-se a si mateixa submergint-se gradualment en el mar fins que es dissol.