La Laia és de Barcelona i té l’àvia i els tiets a Sevilla; l’Anna i el seu germà són de Palau-Solità i Plegamans, ara viuen a Londres i cada any anaven a Sòria a veure la resta de la família; i l’Arnau va marxar cap a Austràlia al març, un dia abans que es decretés el confinament, per passar-hi tot l’any.
Tres casos, dels milers que deuen haver-hi, de famílies que no podran reagrupar-se aquest Nadal a causa de les restriccions per la pandèmia de covid-19. Des de la distància física, no els quedarà més remei que veure’s a través d’una pantalla.
‘Fem el que podem amb el que tenim’
A l’àvia de la Laia, que viu a Sevilla, no li agrada veure’s a la càmera i es cansa ràpid parlant per telèfon; per això no acostuma a fer videotrucades i durant la quarantena no s’han vist gaire, relata la seva néta. Recorda que durant l’estiu volien anar a visitar-la a ella i als seus tiets, però a mig camí van haver de tornar per contacte amb un positiu. De fet, l’àvia «té por que gent externa vagi a casa seva; al març li va dir a la seva cuidadora que no hi anés més», relata la Laia, i afegeix que «està tancada a casa i no vol sortir per a res».
Així doncs, segons la Laia ja fa setmanes que «es veia bastant que no podríem reunir-nos al desembre», constata. Per Nadal sí que s’ajuntaran amb la família d’aquí (només amb els cosins, perquè ja són un grup de 9) i intentaran seguir les indicacions de portar mascareta i ventilar l’estança. «Sembla que aquestes festes seran a mig gas, perquè no podrem veure tothom que voldríem, però al final intentem fer el que podem amb el que tenim«, expressa la Laia.
‘És el 2020: ja res em sorprèn’
L’Anna està cursant un màster a Londres, on també viu el seu germà gran amb la dona, que fa poc que han tingut una criatura. Ells són de Palau Solità i Plegamans, però tenen una part de la família a Soria, i la idea era anar-hi a passar uns dies, com cada Nadal, però enguany amb la il·lusió extra de presentar el nou membre.
«Fins al novembre, el meu germà estava convençut que podríem fer-ho, que no passava res», recorda l’Anna, però la seva mare insistia que «no era bona idea portar un nadó allà, on hi havia molts contagis». Finalment, i en veure que els casos continuaven augmentant, han decidit cancel·lar el viatge i la família «ho ha entès perfectament».
L’Anna reconeix que se li fa estrany, perquè allà hi ha passat «pràcticament tots els Nadals» de la seva vida. Tanmateix, ho accepta: «És el 2020, ja sabia que passaria. Fa nou mesos que passen coses extraordinàries i ja estic amb la mentalitat d’acceptar el que vingui«, assumeix.
Remarca que «no es queixa», perquè creu que «com més coses fem bé ara, abans podrem fer tot el que fèiem abans». També puntualitza que, tot i que li sap greu no reunir-se amb la família, més pena li fa no poder veure els seus amics de Tarragona, on va estudiar la carrera.
‘Un bon any per marxar’
«Vaig arribar a Melbourne el 14 de març d’aquest any, pràcticament amb el coronavirus assegut al meu costat a l’avió», bromeja l’Arnau. Al cap d’una setmana d’estar a Austràlia, ja els van tancar, recorda.
Els motius del seu viatge eren diversos: principalment, estudiar un curs d’un any, aprendre anglès i viure l’experiència, explica. Afortunadament, també va acabar trobant feina, primer com a entrenador de futbol i després com a responsable de màrqueting i comunicació del club. «Malgrat la pandèmia, no em puc queixar«, reconeix.
Quan va decidir partir, ja tenia clar que no tornaria per Nadal perquè «no surt gaire a compte», però ara amb la covid-19 «encara menys», ja que si ve a Catalunya, no podria tornar cap allà.
Està content perquè la seva estada «ha superat les expectatives que tenia». Fent un balanç de tot plegat, creu que «aquest ha estat un bon any per marxar» i destaca que amb el confinament «era com si encara estigués allà, perquè tothom es videotrucava». De cara a les festes, explica que segurament la seva família que està aquí no pugui reunir-se tota i que s’hauran de veure per videotrucada: «Per tant, tampoc resulta tan estrany que jo m’hi uneixi des de l’altra punta del món».