La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha assegurat aquest dimarts que garantirà que la literatura catalana i la castellana es mantinguin com a modalitat al batxillerat de manera que no passin a ser optatives. Segons ha argumentat des de Palau, el Govern ha fixat la literatura com una “línia vermella” a l’hora d’aplicar la LOMLOE, una decisió que atén “a la singularitat lingüística i cultural” a Catalunya. Així, es vol preservar la literatura, tant catalana com castellana, com a matèria de modalitat i evitar que sigui només una optativa. Segons Niubó, estan en converses amb el Ministeri i veuen “bona receptivitat” per atendre la “singularitat” de Catalunya.
Niubó ho ha afirmat l’endemà que Educació comuniqués als centres que a partir del curs 2025-2026 haurien d’introduir canvis en matèries de batxillerat per l’aplicació de la llei estatal LOMLOE, entre els quals hi havia precisament el canvi de la literatura com a matèria optativa.
En total són cinc canvis. El primer d’aquests és el pas de matèria de modalitat a optativa de les assignatures literatura catalana i literatura castellana. Els estudiants podien optar per aquestes dues assignatures entre les dues matèries de modalitat a escollir a segon de batxillerat. Ara, aquestes passaran a ser optatives, de les quals se’n poden escollir anuals o trimestrals.
Antoni Nomdedeu, El degà de la facultat de Lletres de la URV i professor de Llengua Espanyola, Antoni Nomdedeu, considera que aquest mesura «agreujarà les dificultats en la comprensió lectora de l’estudiantat i, per tant, afectarà a totes els matèries curriculars, no només a la literatura – no interessa tenir una ciutadania que pensi». «Forma part d’una voluntat d’eliminar la literatura de l’educació, o sigui, la cultura, de l’ensenyament; suposa una aculturació brutal i el trencament absolut de la cohesió cultural d’un país», explica el catedràtic de Filologia Catalana a la URV, Magí Sunyer.
Un segon canvi afecta la via científica, on a primer de batxillerat a partir del curs vinent els alumnes cursaran biologia, geologia i ciències ambientals en una única matèria. Actualment, biologia era una matèria i geologia i ciències ambientals una altra. El mateix passa amb física i química, que es fusionen en una sola assignatura.
Per evitar que aquests canvis suposin una reducció de les hores lectives d’aquestes temàtiques, el Departament d’Educació ha dissenyat fins a cinc itineraris amb assignatures optatives que han de permetre completar l’oferta i mantenir la càrrega lectiva que hi havia fins ara en aquests àmbits, sempre que els centres ho vulguin. Així per exemple es podrà oferir una assignatura optativa denominada reptes de física i química, que permetrà completar l’assignatura de física i química.
En concret s’han dissenyat cinc itineraris partint de perfils pensats segons l’orientació de futur que vulgui cada alumne.
Un tercer canvi és el nom d’algunes matèries. En aquest sentit, llengua i literatures gregues passa a ser grec, llengua i literatures llatines passa a ser llatí i funcionament de l’empresa i disseny de models de negoci esdevé empresa i disseny de models de negoci. Aquests canvis es fan per tal que els noms de les assignatures coincideixin amb els que marca la normativa estatal.
El quart canvi és a la modalitat d’humanitats i ciències socials, on els alumnes hauran de cursar les matemàtiques aplicades a les ciències socials i no tindran l’opció, com fins ara, de fer les de la via científica.
Per últim, el treball de recerca comptarà a la ponderació de la nota final com una assignatura més, i no el 10% que suposa actualment.