La plataforma Cabassers.org ha presentat una denúncia davant les Nacions Unides (ONU) contra el Govern d’Espanya, el Govern de la Generalitat i quatre ajuntaments catalans per, segons detallen en un comunicat, «la presència continuada de topònims alterats per la repressió franquista a Catalunya». La queixa se centra especialment en el cas de Cabacés, nom oficial actual d’un municipi que la plataforma reclama que torni a anomenar-se Cabassers.
Segons Cabassers.org, la persistència d’aquestes grafies “no és una simple qüestió lingüística, sinó una herència directa de la imposició franquista” i constitueix una violació de la Llei de Política Lingüística de 1998 i de la Llei de Memòria Democràtica de 2022. La plataforma afirma que la correcció dels noms és una “reparació històrica necessària” i una exigència de dignitat democràtica.
La denúncia també ha estat traslladada a tots els membres del Parlament Europeu, amb l’objectiu que les institucions europees i internacionals instin l’Estat i la Generalitat a eliminar qualsevol rastre de la intervenció franquista en la toponímia catalana.
En l’escrit, Cabassers.org destaca que el problema no es limita a Cabacés, sinó que també afecta altres municipis que mantenen grafies imposades pel règim franquista el 1939, com Capmany (Campmany), Lladó (Lledó d’Empordà) i Rialp (Rialb).
La plataforma, que es defineix com a grup d’interès inscrit al Parlament de Catalunya i especialitzat en la fiscalització jurídica i històrica de la toponímia oficial, reclama l’aplicació estricta de les lleis lingüístiques i la restauració de la dignitat al mapa de Catalunya mitjançant “l’eliminació de tots els romanents administratius del franquisme”.
Aquesta acció internacional se suma al litigi judicial ja obert pel cas de Cabacés, la sentència del qual s’espera per al 2026. Els impulsors consideren que recuperar el nom de Cabassers «és un acte de reparació i un pas clau per al reconeixement de les víctimes de la repressió cultural».
Cabassers.org és una plataforma cívica i un grup d’interès inscrit al Parlament de Catalunya. S’especialitza en la fiscalització jurídica i històrica de la toponímia oficial. La plataforma advoca per l’aplicació estricta de les lleis lingüístiques i la restauració de la dignitat al mapa de Catalunya mitjançant l’eliminació de tots els romanents administratius del franquisme.