El Museu de Reus reobre les portes després de la profunda remodelació que l’ha mantingut tancat al públic durant l’últim any i mig. El projecte de remodelació ha suposat una revisió integral dels espais expositius, la renovació de la museografia i la incorporació de noves tecnologies interactives, amb l’objectiu de crear un recorregut més dinàmic i proper al visitant. L’actuació també ha permès millorar l’accessibilitat de totes les sales, adaptant els recorreguts i els espais per garantir una experiència còmoda i inclusiva per a tots els públics.
En el marc d’aquesta actuació, el director del Museu de Reus, Marc Ferran, ha definit el projecte com una “actualització del relat” amb l’objectiu d’apropar de manera més accessible la història dels segles XVIII i XIX a la ciutat. Només entrar-hi, el vestíbul es presenta com una perllongació del carrer: una entrada amable i accessible que convida a endinsar-se en l’equipament.
«És una feina titànica», ha explicat Ferran. «Per això tenim pensat anar posant i traient peces, perquè sigui dinàmic». Com a la resta d’àmbits del museu, s’ha apostat per la instal·lació de diverses pantalles amb converses imaginàries, en què alguns personatges històrics interactuen amb altres de ficticis. El director del museu ha qualificat aquesta novetat de «llicència creativa», en uns vídeos que volen posar de manifest el contrast entre estrats socials, amb les respectives preocupacions i ideologies.
‘La capital del sud’
La sala principal del Museu de Reus ha experimentat una renovació de cap a peus, amb un recorregut en ordre cronològic invers que narra l’evolució d’una ciutat que va esdevenir capital del sud gràcies al comerç de l’aiguardent, en un període que abraça els segles XVIII i XIX i el primer terç del XX. La mostra, diàfana, convida a descobrir com objectes i obres d’art expliquen el model de societat industrial de l’època. L’espai aprofundeix en episodis bèl·lics com les Guerres Carlines o la Batalla de Vilallonga, però també en l’auge de la burgesia, l’expansió comercial i la vida de la classe obrera.
Retaules i agricultura per ‘baixar el suflé’
Després d’una gran sala plena d’objectes històrics, l’espai contigu funciona com una àrea de descans, amb una càrrega museogràfica menor. Hi destaquen dos retaules: a la dreta, les escultures procedents del retaule de la Prioral de Sant Pere; a l’esquerra, s’hi ha creat un espai de caràcter similar amb objectes vinculats a l’agricultura, en un peculiar homenatge del Museu de Reus als treballadors d’aquest sector.
Pel que fa a l’antic espai de l’oli, s’ha mantingut l’estructura i el format originals, atesa la dificultat de traslladar algunes de les màquines procedents del Priorat o de diversos municipis del Baix Camp. La principal actuació s’ha centrat en l’accessibilitat, amb la incorporació d’una plataforma a l’accés a la sala, des de la qual es pot observar el conjunt de l’espai.
Un homenatge als reusencs il·lustres
Una de les grans novetats del Museu de Reus és la sala ‘Geni i creació’, que reivindica l’obra i la vida de reusencs rellevants que van viure entre els segles XVIII i XIX. Només entrar-hi, es visualitza una cronologia que permet situar dates destacades en les vides d’Antoni Gaudí, Roseta Mauri o Marià Fortuny, entre d’altres.
La joia de la sala és, sens dubte, el recull d’esbossos, diaris i documentació de l’arquitecte Antoni Gaudí. Tot i que ja havien estat exposats al públic en mostres temporals, aquesta és la primera vegada que es presenten conjuntament i de manera permanent. Una de les peces mostra la proposta de Gaudí per a la façana del Santuari de Misericòrdia, que no es va arribar a construir.
Les obres formen part d’una donació que va fer Domènech Sugrañes l’any 1933, després de la mort de l’arquitecte el 1926. Sugrañes va ser col·laborador de Gaudí i successor seu en la direcció de les obres de la Sagrada Família. La seva selecció d’objectes d’arxiu i la posterior cessió al Museu Municipal de Reus les van salvar de l’incendi del taller de Gaudí l’any 1936. Tot plegat s’emmarca en l’Any Gaudí, amb motiu del centenari de la defunció del reconegut arquitecte.
Art i tecnologia
Pujant les escales fins a l’espai superior, s’hi poden contemplar les obres anteriors al segle XVIII. En aquest àmbit s’exposen les peces del retaule de la Prioral de Sant Pere, que, pel seu volum, només poden ubicar-se aquí. Per facilitar-ne la visita, s’ha creat un petit balcó des del qual es pot observar l’obra amb perspectiva.
El relat que enllaça les peces gira entorn dels atacs que ha patit el patrimoni artístic en determinats moments històrics, així com del seu pas de mans privades a públiques. L’espai es complementa amb pantalles interactives. «Hi ha elements electrònics que, amb el pas del temps, donen problemes», ha confessat el director. «Hem plantejat la tecnologia com una eina per explicar millor les obres; si no, no té sentit».
La planta superior també acull els retaules donats pel jurista i advocat Antoni Pedrol Rius, fill il·lustre de la ciutat. La majoria de les peces, datades al segle XV, presenten representacions artístiques de les escoles catalana, espanyola, valenciana i aragonesa, entre d’altres. «Els autors d’aquestes obres eren més considerats artesans que artistes», recorda Ferran. «Les peces eren col·lectives i hi participaven treballadors de diferents oficis».
Un viatge als orígens de la festa
L’exposició ‘Ara toca festa’ ha estat un dels puntals del Museu de Reus, i el canvi museogràfic ha tingut un impacte directe en la seva concepció. Segons ha explicat Ferran, s’ha optat per narrar els orígens de la festa, el paper dels gremis i fer un recordatori de la Festa Major d’Hivern. «Hem triat introduir peces d’art per explicar el relat històric», detalla, «per mostrar la política, l’economia o la societat mitjançant l’art».
Els gegants centenaris ocupen el protagonisme de la sala, situats al centre per permetre admirar-los des de tots els angles, acompanyats d’altres peces i explicacions als laterals de l’espai.
La punta de l’iceberg
Encara que la reforma visual de l’equipament és profunda, la mostra que es pot visitar és només la punta de l’iceberg. «Només tenim un 15 % de les obres exposades», comenta el director, que reconeix que han hagut de fer una segona selecció de peces respecte de la tria inicial. Un altre element destacat és la peça convidada, un espai destinat a donar rellevància a una obra concreta, sigui del magatzem propi o d’altres museus.
Tot plegat s’acompanya d’una tercera fase del projecte, centrada en la preservació del magatzem i en la instal·lació de sistemes de climatització. De cara al futur, el director explica que també treballen en la incorporació del fons del museu a un programari web de la Generalitat de Catalunya, que permetrà consultar totes les peces en línia.
L’objectiu d’aquesta mobilitat i dinamisme és consolidar el Museu de Reus com un espai per visitar regularment, on els visitants puguin percebre els canvis i les novetats en les peces exposades.
Ver esta publicación en Instagram