L’alcaldessa als barris. Sandra Guaita i el seu govern han decidit iniciar una campanya que intensificarà la seva presència als barris de la ciutat. Aquesta presència s’aprofitarà per parlar amb els veïns, les entitats i els ciutadans per recollir informació i catalogar les necessitats que expressi el veïnat. I s’explica que fins ara, des de l’ajuntament s’han fet 783 visites amb les associacions de veïns en els 36 barris que conformen el municipi. Una iniciativa que s’enceta ara, al febrer, quan falten setze mesos per a la celebració de les eleccions municipals.
Aquest tipus d’iniciatives les dominava molt l’anterior alcalde, Carles Pellicer, que en la distància curta tenia fama d’imbatible. Entre la iniciativa de Guaita i la de Pellicer hi ha una diferència important: Pellicer anava on fos i començava a trucar a portes personalment (qui signa aquest article n’ha estat testimoni) i si convenia parlar amb la senyora amb rul·los i bata d’anar per casa a la porta del pis a l’hora d’esmorzar dels funcionaris, doncs s’hi parlava. Guaita farà un aterratge als barris amb una carpa des d’on s’atendran els veïns, fet que suposa que la distància amb el ciutadà no serà tan curta.
Podem ser tan crítics com vulguem, o podem afirmar que ja estem en campanya electoral per a les municipals, però si la iniciativa serveix perquè el debat que ha de precedir les eleccions municipals sigui en clau local, benvinguda sigui. Perquè si entre tots no s’aconsegueix «localitzar» el debat electoral municipal, resultarà que decidirem alcaldies i govern en funció d’altres variables que poc tenen a veure amb la ciutat. O sí, perquè resulta que la via de Gelida i el desastre ferroviari que ens toca viure afecta de ple els municipis, entre els quals, Reus. Afecta, però la solució no és a les mans del govern municipal i, per tant, s’escapa del debat de la política local. El calendari electoral serà determinant, i caldrà veure quines eleccions seran les primeres en què els ciutadans puguin mostrar l’emprenyats que estan per tot plegat, i puguem comprovar qui paga els plats trencats i qui en surt beneficiat.
Setze mesos són prou temps per poder pensar que encara poden passar coses. Però fa bé Guaita d’anar preparant el terreny i intentar fer veure que el que importarà al maig de l’any que ve serà el debat de temes locals, els seus, no altres problemes la solució dels quals no passa per l’Ajuntament. No hi ha fórmules màgiques, però està bé que govern i tots els grups municipals busquin el contacte amb els ciutadans. Encara que sigui amb carpa.